Mateix escenari, decorat diferent

Plaça de Lluís Companys 1981 - 2023

Molt probablement, algú jurarà que la fotografia antiga no ens mostra la plaça de Lluís Companys. Més que res, perquè s’ha d’admetre que si es compara amb la instantània actual, els escenaris s’assemblen com un ou a una castanya, que se sol dir. Els dos punts de vista que es poden contemplar més aviat semblen dos llocs que no tenen res a veure. [bafg id="517250"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nuria Torrens És la màgia de la fotografia? O més aviat, la màgia dels canvis que es poden observar amb el pas del temps. La imatge del passat és de 1981, un any amb un intent de cop d’estat una mica nyap dels grossos, però que va commocionar a molta part de la ciutadania. En els inicis dels anys vuitanta, la societat avançava o, si més no, HO semblava que. Una plaça d’aquestes característiques va passar per l’adreçador i es va convertir, amb el temps, en la plaça que veiem ara. No sempre passa, que els canvis són tan grans, que el paisatge no sembla el d’abans. Passa amb les persones, perquè, qui no es troba a algú que no el saluda, simplement perquè no el reconeix? Perquè els anys ens van envellint a tots i la imatge que tenim, més jove, d’altres ens impedeix assimilar els canvis.

És molt gran

La comparació d’aquesta edició és molt gran. En realitat, res sembla a res i la fotografia feta fa unes setmanes no ens transporta enlloc. Hem de fer un exercici important per pensar que, tot el que es veu a la imatge del passat, és el mateix lloc que el d’ara. Canvia el decorat.