Ponts que poden promoure fascinació

Pont de la riera del Palau al carrer d’Edison (1982-2023)

Si hi ha un avantatge veient la imatge del passat, és que queda ben palès que és de 1982, any del Naranjito. Llavors és quan, com resa el cartell posat per l’Ajuntament, es van dur a terme les obres per arreglar el pont i tota la zona adjacent. [bafg id="518190"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui És una osca més en tota la llista de carrers, places, ponts i avingudes que, per aquelles èpoques, van passar pel sedàs dels encarregats municipals de les obres, o en altres casos per part d’empreses privades, per anar configurant una població més dels seus temps i més modernitzada. És indubtable que una fotografia i l’altra no tenen res a veure pel sol fet que la més actual ja ens mostra un pont i tots els derivats ben acabats. La instantània antiga representa l’inici de tot el que podem contemplar a la foto de 2023 i, en part, podríem dir que és quan el projecte estava a les seves beceroles. El panorama de la imatge més vella sembla caòtic. Una mena de muntanya de terra, fustes, un carretó i altres matisos que són d’una era molt diferent de la d’ara.

Molt de servei

Aquest pont de la riera del Palau, amb el carrer d’Edison en primer pla, ha fet molt de servei des d’aquells dies. Hauran passat milers de persones i milers de vehicles i es manté amb la fermesa que se li suposava quan es van fer les obres per adequar l’equipament. Els ponts poden provocar certa fascinació a qui els travessa. Són una mena de pas cap a ves a saber on i són la solució per poder continuar el camí.