D’immobles amb poca cosa a dir

Carrer de Sant Jaume (1988-2024)

Poques coses queden a la façana que es pot veure en les dues imatges de la secció d’aquest divendres. Poques o gairebé cap, si ens cenyim a la possible vida que envoltava l’immoble, quan es va fer la instantània més antiga de les dues, que és de 1988, l’any en què Kohlberg Kravis Roberts & Co va comprar RJR Nabisco, per 25.070 milions de dòlars. [bafg id="528241"] Fotos:  Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Ja no queda molt a destacar d’un edifici en el qual, les possibles entrades han quedat pràcticament inutilitzades. És cert que la porta, en les dues fotos, està tapiada i, per tant, barra el pas ara i també llavors. Però, mirant més amunt, a la fotografia actual, que és de fa pocs dies, es veu que la porta del balcó, també ha quedat segellada, potser per a sempre. És una informació banal i sense molta importància, tal com la de la compra de RJR Nabisco. Ens passem molta part de la nostra existència rebent informació que, ho podem dir ben alt i ben clar, ens importa menys que un pèsol, que ja és importar poc. O un gra d’arròs o un cigró. El cas és triar sempre unitats d’aliments que no siguin molt grans, per a aquestes comparacions.

Paisatge general

Aquesta casa que, per cert, està ubicada al carrer de Sant Jaume, forma part de tot el paisatge general de la ciutat. Totes les cases, blocs de pisos, garatges, locals comercials i altres immobles són el conglomerat que, en definitiva, acaba sent l’engranatge de les poblacions. Estiguin plens de vida o en fase terminal, són edificis (els més grans i els més petits) que fan ciutat. Es diu així?