Un carrer que porta a un altre carrer

Rambla d’Ègara / Carrer d’Ausiàs March (1989-2024)

No és la primera vegada que en aquest espai un carrer que no era encara un carrer és el protagonista principal. No ha passat molt assíduament, però ha passat. En aquesta ocasió es tracta del carrer d’Ausiàs March, quan encara sobrava un parterre que el deixés fluir amb tota la naturalitat possible. [bafg id="528728"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui De tot allò, només en queda el record, sempre que hi hagi qui ho recordi, que és més que probable, per no dir que és segur del tot. Hi ha qui ho recorda. Formava part indestructible de la rambla d’Ègara, llavors, quan es va fer la fotografia antiga, que és de 1989, any de la publicació del primer capítol del manga “Bersek”. Però no era tan irrompible, ja que, per decisió dels que manen, va passar a ser un accés més o un afluent més d’aquesta rambla tan llarga que passa per moltes parts de la ciutat. D’adhesions indestructibles que, fet i fet, han acabat sent una façana i una col·lecció de paraules buides, n’hi ha hagut i n’hi ha tantes, que no acabaríem. Tanmateix, aquest no és el tema.

La foto més vella

Contemplar al fons, si ens fixem en la foto més vella, que en aquells temps, la circulació de vehicles del carrer de Cervantes era en el sentit contrari que en l’actualitat, no és l’únic detall curiós. També el fet que hi havia automòbils aparcats a aquesta part. A la imatge d’ara, s’evidencia que el parterre ja no hi és i que el carrer és de lliure accés. Un pas més que permet endinsar-se a altres carrers, que porten a altres carrers, places i avingudes. Tot connectat.