Evolucions que són inevitables

Carrer de les Navas de Tolosa (1989-2024)

Torna una imatge del passat que ens ve a dir que quedava molt per fer. Molt. En comparació a la fotografia d’ara, el que es pot anar observant a la més vella és manca d’edificis i poca estructura, sense entrar a valorar què era millor. El creixement de la ciutat era inevitable i era determinant per a molts factors beneficiosos. Sempre hi haurà qui enyori temps pretèrits, però contra l’evolució (en el bon sentit), no cal fer res o potser sí. [bafg id="531702"] Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui La fotografia del passat, que és de 1989, any de la troballa d’una mòmia de més de 4.400 a una piràmide de l’Egipte, ens mostra un paisatge encara per acabar de remodelar, amb el rètol d’una empresa dedicada als congelats coneguda que, amb els anys, va canviar de local i es va traslladar una mica més enllà, però en el mateix carrer, el de les Navas de Tolosa. A aquesta zona hi va haver batusses ja fa molts anys. Eren temps de guerres, xacres que encara perdura, principalment, perquè continuen havent-hi. I el que ens queda per veure.

Com peces d’un puzle

Aquest escenari ben pelat, ara ja no és com llavors. Els edificis, com peces d’un puzle, van anar apareixent i completant la imatge que es veu en l’actualitat. Era previsible que l’espai s’omplís de diverses alternatives, des de comerços a habitatges, com acostuma a passar. És inevitable i ara trobem completament normal el que veiem a aquesta zona de la població. Com també ho era l’any 1989. Cada temps té les seves característiques i, per això, hi ha aquesta secció.