“C’est la vie”, ja ho cantava aquell grup

Escultures (II) Bartomeu Amat -Escola Industrial (1985-2024)

Després de repassar ahir l’estat (actual i del passat) de l’escultura que hi ha a dalt del Teatre Principal, marxem una mica més enllà i ens situem a l’Escola Industrial. I, més en particular, en l’escultura o bust de Bartomeu Amat, que presideix una mena de bancs de pedra a aquest centre d’ensenyament centenari. [bafg id="534211"] Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui A la foto de fa més temps, que és de 1985, any de la mort del poeta Salvador Espriu, estava envoltada de vegetació en una mena de zona enjardinada. Si la contemplem a la instantània de 2024, no queda res d’aquell paratge d’arbres, arbusts i altres plantes. C’est la vie, que cantaven els Emerson, Lake and Palmer. Ho té això que anomenem vida, que moltes vegades més que vida és una cosa completament diferent. Passen els anys i no només es fan velles les persones o els animals. També afronten el pas del temps objectes, monuments, edificis i escultures i paisatges. Amat, enginyer tèxtil terrassenc, va quedar immortalitzat gràcies a aquesta escultura o bust, obra de Josep Llimona, escultor modernista de Barcelona, amb una alta reputació com a artista.

Escola industrial

No ha de suposar cap estranyesa ni sorpresa que, a una escola industrial on s’ensenyen enginyeries, algú pensés a dedicar una escultura a un home dedicat a aquestes tasques. Seria molt més desconcertant que a l’Escola Industrial hi hagués un monument a un militar o una escultura dedicada a un futbolista. Cada peça al seu lloc i cada element en el seu entorn. Les coses, com més ordenades, millor. O no.