El pont que sembla que s’amaga

Riera del Palau (Can Boada) (1975-2024)

Un pont, i més quan està en construcció, vist des de la perspectiva de les dues fotografies que toquen avui, fa una sensació d’amplitud i de molt espai. En la imatge més antiga, els lectors es poden fer una idea com era el paisatge de la Riera del Palau en aquesta part del barri de Can Boada des d’aquest cantó. El creixement d’arbres, blocs de pisos i altres elements fora de cobertura que es poden observar a la instantània d’ara, també aporten una dimensió diferent. No és la dimensió desconeguda d’un famós programa de la televisió, però té el seu què. [bafg id="539865"] Fotos: Francino i Eric Serrano No és el pont sobre el riu Kwai de la pel·lícula de 1956, tampoc. Ni el pont de Brooklyn, ni el Golden Gate de San Francisco. És el pont de Can Boada i punt. Tampoc cal mitificar llocs de fora, com fan la immensa majoria dels mortals. Viatjar està bé, però la pallissa que ve després als pobres coneguts potser no cal. Deien de la “mili”, però també hi ha especialistes en la “txapa” viatgera. No cal, repetim.

Fa poques hores

El pont, si comparem les dues fotos, sembla que, a la feta fa poques hores, s’amagui. No és intencionat, molt probablement. És una qüestió del curs natural de la vegetació, principalment. No estem parlant d’una selva, però gairebé o així ho sembla mirant tot el que envolta a l’escena. A la imatge pretèrita, de 1975, aquell any que recordem, tot està més clar, sense tant element que distorsioni la imatge original. El pont, llavors, quan es va fer la fotografia, no semblava que s’amagués. Al contrari, es mostrava tal com era.