Les sigles no eren tan misterioses, tenien la seva raó de ser

No, aquesta foto antiga del barri de Can Boada no surt per un error. Va aparèixer, és cert, en l’edició del passat dissabte, però avui torna per resoldre l’enigma que es plantejava des d’aquell article. Concretament, es demanava si algú sabia què significaven, exactament, les sigles que es poden llegir al mur de pedra que, a tall de cartell, prohibia el pas. La petició per part de qui escriu era, literalment, aquesta: “unes sigles, C.H.P.O. i en majúscules, deixen flotar un enigma per als que no sabem què significaven. Com sempre, es demana ajuda per si alguns dels lectors o lectores recorden el seu significat”. Doncs la màgia dels lectors, ha tingut els seus fruits. [caption id="attachment_543690" align="alignnone" width="1000"] Can Boada 1975 / Miquel Mundet - Arxiu Diari de Terrassa[/caption] Ja es deia, també, que aquest mur era el detall que més cridava l’atenció i s’han rebut respostes concretament el significat de les sigles, fet que ha promogut una segona part d’aquesta troballa. Un dels lectors, l’Aureli, ens escriu que les sigles misterioses, com les vam batejar per a l’Ahir i Avui de dissabte passat, volien dir “Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental”.És la mateixa versió que ens dona el Miquel, un altre lector, que afegeix informació que considerem com a molt valuosa i que ens transporta a aquells temps. Ens explica que els de C.H.P.O. “van ser els responsables de la riera” i que des de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, “habitualment es reserven un pas per accedir a rius, rieres, canals” i altres. A més, el Miquel ens fa saber que “la C.H.P.O. va desaparèixer, amb l’aprovació pel Parlament de Catalunya, de la llei reguladora de l’administració hidràulica de Catalunya”, i que es va crear “la Demarcació Hidrogràfica de les Conques Internes de Catalunya”. També apunta que “la riera de Rubí hi pertanyia”.

Són molt gratificants

Val a dir que, la resolució d’enigmes que van apareixent en la confecció d’aquesta secció dins de la secció, són molt gratificants. Molt. I, encara més, si hi ha lectors que aporten les seves coneixences i els seus sabers de les imatges del passat que van desfilant. Aquests petits detalls, si es poden ampliar informativament, representen una mena de petit triomf que encara dona més entitat a la seva existència. No és la primera vegada que es reben correccions o aportacions com aquestes. També s’ha de dir que, per un altre cantó, hi havia una versió molt diferent. És lògic que, amb el pas dels anys, n’hi pugui haver de diverses. Acaba, de moment, aquest repàs pel barri de Can Boada. En tornaran d’altres, ben aviat. Sempre s’intenta des d’aquesta talaia que vagin sortint totes les parts possibles de la ciutat. És més distret i curiós.