Fotos: Ricard Domènech / Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Passeig del Vint-i-dos de Juliol (1992-2026)
L’explicació del perquè de la fotografia més antiga, que és de 1992, any en què Pascal Lissouba va accedir a la presidència de la República del Congo, és ben senzilla. “Reordenament de trànsit pel soterrament de la RENFE”, resa a la part posterior de la instantània. D’aquesta manera es podria donar per liquidat aquest article, però tampoc seria una bona idea deixar tant espai en blanc i cal continuar fins al final per plasmar algunes de les idees que sorgeixen veient-la amb detall. I, realment, de particularitats destacables, n’hi ha, deixant al marge l’asfalt i els edificis que es poden observar.
- Passeig del Vint-i-dos de Juliol 1992
- Ricard Domènech / Arxiu Diari de Terrassa
- Passeig del Vint-i-dos de Juliol
- Nebridi Aróztegui
És evident que el fet que a la imatge més vella encara es pugui visionar la part per on circulaven els trens, la converteix en un bon exemple de l’ahir d’aquesta ciutat. L’avui és sense passos a nivell ni locomotores passant pel mig de carrers i avingudes.
La tanca per indicar per on poden anar els vehicles no és que sigui tronada, és que és de les coses més rònegues que han passat per aquesta secció. Poques tan lletges, segurament. Però, com sempre, ens hem de situar en un context molt diferent de l’actual.
De manera distinta
D’arbres n’hi havia llavors i n’hi ha ara, encara que situats de manera distinta. El més important és que n’hi hagi, no la seva ubicació. Unes dècades després ja no hi ha vies del tren a la superfície en aquest lloc i tot ha passat a ser subterrani, com també va passar a l’altre cantó de la població, amb un altre soterrament que era molt necessari per a tothom.
