Elements per al gaudi de la canalla

De places, a la ciutat, n’hi ha una bona col·lecció. És cert, tanmateix, que a aquesta secció han aparegut majoritàriament les més cèntriques, com és el cas de la Plaça Vella o la del Progrés. Avui toca reparar una mica aquesta circumstància marxen més enllà del centre o de Ca n’Aurell per aterrar al barri d’Ègara i contemplar la progressi de la plaça de la Immaculada. [bafg id="553725"] Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano A primera vista, el que detectem de les dues fotos és que l’oci infantil predomina. La instantània del passat, que és de 1983, l’any del títol d’una minisèrie polonesa de 2018, de vuit episodis, ja ens mostra un vailet en bicicleta, i al fons un d’aquells elements per a la distracció de la canalla, per enfilar-se i fer una mica el boig. I a la fotografia actual, es veu el típic gronxador, el tobogan i altres objectes per passar una bona estona. Això sí, amb una tanca de fusta per delimitar-ho tot i evitar qualsevol intromissió, sigui d’adults o de joves a qui ja els hi ha passat l’edat de circular per aquests llocs.

Presència ferma

No ha canviat, de 1983 a 2024, la presència ferma d’arbres, claus per a tota plaça, avinguda, parc o carrer. No sempre n’hi poden haver, però és preferible que hi siguin. Tornant als espais per als més petits, gairebé se’n poden trobar per tots els racons de la ciutat. En algunes poblacions, se situa un terra més aviat tou, d’un material pensat per evitar cops. En aquest cas, el terra és de terra. Els aparells per jugar, amb el temps, es van deteriorant una mica, però és com el cicle de la vida i tot envelleix sense remei.