Pancartes amb menys crispació

Carrer de Prat de la Riba (1976-2024)

De la demanda que veiem ahir en aquest espai a la d’avui, hi ha una sèrie de coses a analitzar. Si la reivindicació de la fotografia antiga de l’edició de dijous, reclamava que no es volia una discoteca, en aquesta oportunitat, tot plegat és més una petició o un suggeriment: “No compreu joguines bèl·liques”, acompanyat d’una flor que sembla una margarida. Aquesta campanya per evitar joguines com pistoles, soldadets o avions militar no devia fer molta fortuna perquè, de joguines bèl·liques, encara se’n troben. En els nostres dies, es demana, en alguns fòrums, acabar amb les joguines sexistes, que, diuen, perpetuen els estereotips de gènere. [bafg id="567364"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano La pancarta de la instantània més vella, que podem qualificar de simpàtica, és de 1976, any en què Raymond Floyd va imposar-se en el Màster d’Augusta de golf, i llavors estava situada al carrer Prat de la Riba, a tocar del carrer de Sant Antoni Maria Claret, al costat dels famosos pisos de l’Avecrem. Sens dubte, una reivindicació sense estridències ni emprenyamentes per culpa de sorolls o manca de descans dels veïns.

Algun debat

Les joguines, doncs, i pel que es veu, han estat en el centre d’algun debat en moltes èpoques. No sabrem mai què pensaria dels videojocs actuals la persona o persones que van situar aquesta pancarta. Segur que tampoc li agradarien, ja que molts són de temàtica bèl·lica. Els temps canvien, però alguns costums es mantenen, però, en veritat, el problema no és la joguina, sinó l’ús que se’n fa.