Imatges que diuen poc o gairebé res

Carrer del Sometent Castellà / carrer dels Voluntaris (1998-2025)

Hi ha alguns llocs que surten a aquesta secció que no han canviat tant i potser no mereixerien una anàlisi de la seva evolució. Aquest dilema és recurrent quan es busquen instantànies per aquesta secció, però els miracles no es van crear per a aquestes vicissituds i es fa el que es pot. Quan s’han de triar un grapat d’imatges antigues per confrontar-les amb les actuals, hi ha detalls que poden servir i que poden ser definitoris. [bafg id="577532"] Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño Aquesta introducció que, s’ha de reconèixer, era una mica llarga, era, no obstant això, necessària per situar al personal amb la resta de l’article. Abans de tot, cal saber que les dues fotos ens ensenyen la part en què conflueixen els carrers dels Voluntaris i el del Sometent Castellà. Estem a aquella ubicació que molts anomenem la zona olímpica. Hi ha molts canvis? No. Hi ha detalls a destacar entre un període i l’altre? No. Hi ha algun comentari que pugui permetre descripcions diverses? No. Així, doncs, per què? Per quin motiu s’ha decidit posar-les? Senzill, així van les coses quan es busquen exemples per a aquesta secció.

Compositor i flautista

La imatge del passat, que és de 1998, any de la mort de Jep Nuix, compositor i flautista barceloní, és en color, el que, per a molta gent, resta un pèl l’aspecte de glamur que tenen les que apareixen aquí en blanc i negre. No és una qüestió banal. En aquests temes, incideix bastant una circumstància com la de la presentació. No per a tothom, no es pot negar.