Tot allò que la pluja no s’endugué

Pluges (II) - Rambleta del Pare Alegre (1983-2025)

La pluja pot venir acompanyada d’altres elements, com es pot comprovar a la fotografia més antiga de les dues que surten avui en aquest espai. Després de ploure, encara hi ha components que es mantenen una bona estona i el terra es manté mullat i també apareixen, com pot ser sorra o altres derivats que podrien ser-hi abans. La barreja amb l’aigua pot provocar superfícies molt més relliscoses de l’habitual. [bafg id="581306"] Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui La instantània més vella, que és de 1983, any de la celebració de la quarantena edició de la Mostra de Venècia, és de quan la pluja ja ha minvat del tot i no cauen gotes. Els vehicles circulen amb aparent tranquil·litat i als marges i a altres zones es pot veure que l’asfalt d’aquesta part necessitava uns retocs per si de cas. Fins i tot, aquesta mancança és l’origen de la formació de petits bassals, als marges i també en el mig, que no són molt grans ni acaben mullant a cap vianant. És una imatge que veiem sovint per les xarxes, en aquells vídeos que volen fer riure i que, la veritat, ho acaben aconseguint.

No afecta massa

Tot fenomen climatològic, en grau més baix, no afecta massa. El problema, i aquí ja sabem de què parlem, és quan la cosa es magnifica i els aiguats són més que considerables. La pluja, com passa amb el vent, es pot endur molts elements que es pugui trobar pel seu camí. Més que la pluja, l’aigua que es va acumulant. Hi ha persones que no suporten els dies de pluja mentre que altres, sempre que sigui moderada, els adoren.