Quan la pluja es rep amb un somriure

Carrer del Pare Llaurador / Rambla d’Ègara (1984-2025)

Quan plou hi ha reaccions de de tota mena. Per exemple, als nanos els agrada més que no pas als més grans i, si fan un esport a l’aire lliure i que l’aigua no perjudica la superfície on juguen, s’ho passen d’allò més bé. Parlem de pluges, no de tempestes o aiguats d’aquells que et deixen moll com una sopa o sense un fil de roba eixut. És a dir que, com passa en la majoria dels fets que ens poden succeir en la nostra vida rutinària, hi ha detractors, però també molts que en són favorables. [bafg id="581589"] Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui A la imatge més vella de les dues que podem veure avui, sembla que totes les persones que hi surten ho estan passant bé. Fins i tot, les dues de la banda esquerra de la fotografia sembla que posin per a la fotografia. Més ben dit, segur que posaven per la instantània amb una escena com si fos d’una pel·lícula. A l’altre cantó, una dona i una nena, possiblement mare i filla, però també podria ser tieta i neboda o padrina i fillola. També se les veu divertides amb la situació, encara que sigui de pluja i mal temps (o bo, depenent de cada opinió).

Evitar que es mullin

L’aigua, com es veu, amenaça als vianants i, per això, es resguarden per evitar que es mullin els seus peus. En aquesta fotografia, que és de 1984, any en què el grup de rock Asfalto va publicar l’àlbum “Cronophobia”, hi ha el contrast de veure un contratemps com pot ser la pluja i que l’aigua faci nosa amb els somriures de les quatre protagonistes de la història. És un passatge, si més no, que fa gràcia.