Una obra escrita al llarg de vuit anys, amb moltes revisions

"Mai no et podré estimar" és el llibre número 69 que publica Josep Gòrriz, i va sortir coincidint practicament amb la seva jubilació, després de trenta anys exercint de professor en l'institut Blanxart. En les dècades de 1980 i 1990, Gòrriz va ser un autor increiblement prolífic, que va escriure i va publicar molt sobretot en col·leccions infantils i juvenils (Diari de Terrassa va fer notícia de la sortida del seu llibre número cinquanta).

"Quan feia el nocturn del Blanxart, m'anava molt bé per a escriure. Entrava a treballar a les sis, i tenia tot el matí i mitja tard per a escriure", recorda. "En passar-me al diürn, em vaig trobar que no era el mateix posar-me a escriure a la tarda, quan ja portava una jornada de treball feta, i un cansament acumulat." D'altra banda, una novel·la exigeix molta concentració. Tots els elements, tots els personatges, tots els temes, han de quadrar, "i com que tens una ambició literària, obres molts fils argumentals que has d'anar ajuntant. Tot el que compliques ho has de resoldre. De cada novel·la, sempre faig una primera versió, després una segona, i reescric i reescric".

La literatura és un procés a foc lent, i Gòrriz recorda que la primera versió de "Mai no et podré estimar" la va començar uns vuit anys abans que la novel·la arribés a les premses. "Un temps després em vaig posar a revisar-la i vaig fer la segona, i una mica més tard la tercera i última. També han d'aprendre a distanciar-te d'allò que escrius, deixar un temps abans de rellegir-lo i revisar-lo. Fer una versió d'un text immediatament després de l'anterior no et serveix".