Pepa Plana i Noël Olivé tanquen el cicle de teatre de tardor

La pallassa Pepa Plana, acompanyada de l'actriu Noël Olivé, va envair de somriures el Teatre Alegria amb "Veus que no veus", un nou espectacle que recrea els números clàssics dels pallassos però, evidentment, en mirada femenina i femení. Plana i Olivé es van complementar a la perfecció interpretant les pallasses Augusta i la pallassa de rostre blanc.

La primera, Augusta, es va posar a la pell de la persona que entén les coses al revès -no sabem si per voluntat pròpia i/o per fer-li la guitza a l'altre- i la segona en el rol de la persona que sap de tot. Amb aquest escenari, el duo de pallasses ens van transportar cap a un món de fantasies on se'ns feia expectant qui diria o la faria més grossa. Pepa Plana, una gran professional i enamorada del seu ofici, es va oferir el retrat d'una pallassa amb molts registres. Es feia tant fràgil com valenta, tant ingènua com espavilada, tant bondadosa i poètica com hostil... Plana és una gran pallassa i a més de fer molt bé el seu treball reivindica l'actriu en femení, de manera que els seus espectacles acullen també sketchs feministes. Aquesta vegada, Plana va proposar a Noël Olivé que participes en l'aventura. El resultat és gratificant perquè es complementen molt bé dalt de l'escenari. Olivé es posa a la pell de la pallassa gran i creix al costat de Plana.

L'espectacle "Veus que no veus" va tancar el cicle de tardor del Caet. La programació ha reunit sis espectacles, descomptant els que ja estaven com a Festival TNT. El tret de sortida va ser "Casa de nines, 20 anys després" i després van venir "Abans que es faci fosc", "La tendresa", "AKA (Also Know As) i "La reina de la bellesa de Leanne". Els sis espectacles han parlat de temes d'actualitat i han tingut en comú a la dona com a protagonista. "La casa de nines, 20 anys després" parla d'una dona que havia fugit de casa i a "La reina de la bellesa de Leanne", el personatge central també és una noia que anhela escapar del seu món quotidià. A "La tendresa", una mare i dues filles encapçalen una comèdia d'amor però elles portaven la batuta en tot moment i a "Abans que es faci fosc", una astrònoma de prestigi explica com havia remuntat després de quedar-se cega. Ha estat un cicle, doncs, on la dona es reivindica.