"Mec, mec, mec, l'automòbil del Niquet, sense rodes ni xiulet"

En els primers anys del segle XX, quan Ernest Niquet Remy passava amb un dels seus cotxes, que eren dels primers que veien a Terrassa, la canalla feia la cantarella "Mec, mec, mec, l'automòbil del Niquet, sense rodes ni xiulet, mec, mec, mec". Ernest Niquet Remy, empresari terrassenc nascut a Alsàcia l'any 1869, era aleshores, pels seus pioners vehicles de motor, un personatge molt popular a la ciutat, i fins i tot Paulina Pi de la Serra en parla al seu llibre "L'ambient cultural a Terrassa (1877-1977)". Per la Festa Major de 1903, ara fa 118 anys, Ernest Niquet va organitzar el primer Aplec d'Automòbils de Terrassa, que va generar una gran expectació entre tots els ciutadans.

D'Alsàcia a Terrassa
Aquest ambient de Niquet i els primers cotxes a Terrassa és un món gairebé oblidat que la historiadora Ana Fernández treu a la llum en el seu estudi "Els automòbils d'Ernest Niquet Remy", que ha començat a publicar a les separates del butlletí de l'Associació de Col·leccionistes de Terrassa. Ernest Niquet Remy, nascut a Alsàcia el 1869, era fill d'Ernest Niquet Vaulons, també francès, que l'any 1892 es va traslladar a Terrassa per tal de muntar, amb dos socis, una indústria de fil d'estam a la carretera de Martorell. Només anys després, el seu fill ja es feia càrrec del negoci,

Niquet Remy va arrencar molt aviat en el món del motor, i la modernitat i el glamour que l'envoltava en aquells anys primerencs. Fernández el defineix com "un apassionat de l'hípica, el polo, l'esgrima, el ciclisme i els automòbils", que el 1898 "s'havia comprat un Rochet-Schneider de 8 CV, que va estrenar fent un viatge des de Bordeus fins a Barcelona". Descriu la seva activitat empresarial en el sector (el 1901 ja posava a la disposició dels xofers barcelonins el garatge que tenia instal·lat a la seva fàbrica de Terrassa, amb tota mena d'aparells per a reparacions) però també sobre les excursions i rutes automobilístiques que promovia i organitzava. També va participar en algunes curses, i hi ha dubtes (la documentació trobada no ho aclareix) sobre si va córrer la París-Viena de juny de 1902, que, dels 218 pilots inscrits, només van començar, i menys (70) la van acabar.