Una casa senyorial amb molta història

Dues bones notícies aquesta setmana per la projecció del patrimoni terrassenc. La historiadora d’art de Terrassa, Anna Fernández, mestre de l’escola la Bressola del Soler, situada a la Catalunya Nord, feia divulgació a les xarxes de la interpretació de la Masia Freixa, que havien fet els seus alumnes de 7 i 10 anys, en el marc del Modernisme. I aquesta setmana s’ha fet difusió a les llibreries de la publicació “Cases amb història”, de Daniel Romaní, de Sant Cugat. Aquest llibre d’edició excel·lent de Viena conté 44 cases. que són un autèntic tresor, i una d’elles és la Casa Alegre projectada pel fabricant de teixits Joaquim de Sagrera i Domènech. En totes les residències del llibre hi van néixer, viure i treballar catalans que han destacat en els àmbits de la política, la cultura, la ciència... Són personatges de totes les èpoques, però especialment dels segles XIX i XX. Les cases són totes visitables per al gran públic i en moltes d’elles es pot fer una visita guiada. L’autor Daniel Romaní diu que es va fixar en la Casa Alegre de Terrassa a través de Joaquim de Sagrera i Domènec, que procedia d’una família de tradició pagesa que va emigrar a Terrasssa i que amb el temps es va esdevenir en un dels llinatges més benestant de la vila de Terrassa. El personatge que en ocupa va ser també un heroi destacat de la Guerra de la Independència i alcalde de la ciutat (1820-1823). Romaní diu que va escollir aquesta residència per dos motius. “En va interessar perquè té una arquitectura que enllaça diferents etapes històriques i sobretot pel seu personatge, Joaquim de Sagrera, que va ser un heroi i és una figura mítica”. Romaní va elaborar el relat amb la visita i les consultes a l’historiador d’art Domènec Ferran que llavors era el director del Museu de Terrassa. Ferran subratlla aquesta impressió que dóna l’autor. “És una peça del nostre patrimoni que relata molt la família de la preindustrialització del segle XVIII i industrialització dels segles XIX i XX. És un exponent a Terrassa i gairebé a Catalunya perquè hi ha poques cases com aquesta i, de fet, ens honora que sigui l’única del Vallès Occidental que surt al llibre”.