Crítica de dansa
Obra: "El corsari", de Marius Petipa i música d'Adolphe Adam /Companyia de ballet Laura Alonso/ Dissabte, 9 de desembre, 2022/ La Factoria Cultural de Terrassa
La 39a temporada de dansa BBVA de LaFACT varen tenir l’oportunitat, aquest dissabte, de veure a
la companyia de ballet de Laura Alonso, filla d’Alícia Alonso, primera ballarina absoluta del Ballet Nacional de Cuba (BCN) que havia actuat a Terrassa. El ballet de Laura , hereditari de la seva mare, va oferir
“El corsari”, de Marius Petipa i música d’Adolphe Adam, que té més de 150 anys de història a dalt dels escenaris. L’espectacle va constatar que
Cuba encara té un gran amor pel clàssic i que compte amb uns ballarins de primera fila per interpretar els rols més exigents.
"El corsari” va ser una
festa de clàssic en tota regla, especialment en la
segona part on es van veure els moviments i passos més arriscats en solos, duets i tercets. La parella protagonista,
Patrícia Hernández (en el paper de Medora) i Abraham Quiñones (Conrad) s’hi van deixar l’ànima i la pell en el pas a dos i sobretot en les variacions; algunes d’elles veritables piruetes. Ambdós van demostrar una tècnica impecable en el ball de puntes, en el gir del cos sobre un peu i en els salts, fent que la representació tingués un final apoteòsic. El públic, que gairebé omplia l’auditori de LaFACT, va agrair amb entusiasme i va dedicar ovacions, fins i tot es va poder sentir que algun espectador aclamava la funció amb un “Visca l’art cubà”.
Romàntic
El ballet que va interpretar la companyia de Laura Alonso forma part del repertori clàssic del reconegut
Marius Petipa, encara que no és el top d’altres coreografies seves com la sempre delicada “El llac dels cignes”. Tots els ballets creats de Petipa, que va fer la seva carrera al Ballet Imperial Rus, parteixen d’una
història romàntica que sovint es capgira per alguna circumstància, però acaben amb final feliç.
En “El corsari”, Petipa firma una coreografia sobre un poema de Lord Byron que recrea una història d’amor entre un pirata, Conrad, i una donzella, Medora, en els mars de Grècia. Una història que es veu truncada perquè la jove, juntament amb altres, serà presa i venuda com esclava pel mercader Lankedem a un persa benestant. Conrad, però idea una estratègia. El pirata i els seus companys del vaixell es disfressen de pelegrins per introduir-se al palau persa i rescatar a la seva promesa i a les altres donzelles. El final és, doncs, de conte de fades perquè tot acaba feliçment.
Aquest és un ballet que creix amb emocions a l’espera del retrobament de la parella i del brillant pas a dos amb una música rítmica i alegre que enganxa. De fet, moltes companyies ofereixen només aquesta coreografia a duet perquè és tota una festa del clàssic més virtuós pels sentits.
Al llarg de l’obra hi ha escenes més corals com els balls que ofereixen les donzelles a la platja, en la seva ofrena a la deessa Afrodita, i en el palau persa de Parshà. Les coreografies de conjunt van ser força correctes i van fer de cadascuna una dansa harmoniosa i bella. Entre aquestes, una de les danses que més va agradar va ser la que ballen portant una corona de flors i amb la que fan diverses composicions col·lectives. En general, les noies, per ser més protagonistes, van brillar més que els nois perquè aquests també tenen un paper més discret.
També cal afegir que “El corsari” demana als ballarins un esforç superior, en tant que hi ha escenes sense ball i els intèrprets han d’omplir el buit fent d’actors i actrius per explicar, amb el gest, el que està passant al públic. L’elenc de Laura Alonso ho va resoldre bé. A l’inici de l’obra, la imatge de ballarins que remen amb una força increïble ja ens va traslladar de seguida al mar i a conèixer un vaixell de mariners que acaba fent aigües, però que, a canvi, viurà i farà viure una aventura fantàstica.
