Passegem amb Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, per la Casa Alegre de Sagrera. Ramos ens guia pels quadres d’estil modernista que hi podem trobar; de forma que els lectors puguin fer-se la seva ruta aquest cap de setmana.
Alexandre de Riquer
Com un sentinella, vora la llar de foc i de la cèlebre taula que Azaña va fer servir l’any 1939 en el seu darrer Consell de Ministres en el camí de la retirada. Allà es troba el gran mural d’Alexandre de Riquer, qui va ser un dels introductors del Modernisme a Terrassa. Pintat l’any 1907, hi apareixen figures nues (a diferència de Vancells), en un mural amb l’“skyline” de Terrassa amb motius obrers. Inicialment, es va situar a l’edifici de l’antic Ajuntament (avui flamant Casa de l’Esport), al Raval.
[caption id="attachment_481795" align="aligncenter" width="700"]
Mural de Vancells / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Joaquim Vancells
L’etapa iniciàtica de Vancells serà modernista (després evoluciona a una tècnica més difusa). A les escales que comuniquen el “hall” amb el primer pis, trobareu un gran llenç de Vancells amb un preciós joc de llums, dins un quadre de motius paisatgístics (una de les temàtiques predilectes del Modernisme). Com a curiositat, la Casa Vancells (on havia estat Santiago Rusiñol) es troba just davant. També podeu observar un mural de Vancells si visiteu la Casa de l’Esport.
[caption id="attachment_481796" align="aligncenter" width="466"]
Pintura de pere Viver / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Pere Viver
Observareu pintures de Viver a dreta i esquerra del “hall” d’accés al museu. Uns quadres simbolistes, molt florals, en els que es poden apreciar respectivament tres dones (“muses”, “gràcies”) en els quals hi apareixen elements com el teixit, la filadora... Lligant-ho així amb la indústria de Terrassa. De Viver també són els murals –de tons esmorteïts– a les parets de la dreta de la sala del piano. Precisament, han estat restaurats no fa gaire temps, tot guanyant color en alguns elements.
Carlos Vacaflor
Vacaflor és considerat el cicerone del també pintor modernista Anglada Camarasa, en la nit parisenca (si bé tenien gairebé la mateixa edat). La planta superior del museu mostra pintures de Vacaflor, eminentment autoretratista. Es tracta de pintures molt fosques –que també van estar sotmeses a restauració– i que necessiten una lenta observació. Es troben a la Casa Alegre per mor de les gestions d’un terrassenc a l’exili. L’altra part de l’obra es troba a Lima.
[caption id="attachment_481797" align="aligncenter" width="700"]
Quadres de Carlos Vacaflor / ALBERTO TALLÓN[/caption]
Joana Soler i Engràcia
També podem trobar els quadres de Soler Engràcia al pis superior. Aquesta pintora es va caracteritzar per dibuixar molts de cossos nus (i no tant l’estil floral habitual de l’època per a dones pintores). Cal entendre que a principis de segle XX les dones no podien accedir a formació artística. I quan ho van assolir, no se’ls permetia fer nus. Finalment, en van poder, però només de models dones. Soler Engràcia no és pròpiament modernista, però sí que pertany a aquesta època.
