Més que un tribut, que n’hi ha un grapat a molts artistes, això és una celebració apassionada, fidel, però lliure i oberta. A Terrassa ha nascut “Por Paco”, un projecte dedicat al mestre d’Algesires, al recordat Paco de Lucía. Nene Maya, Karlos Nao, Javier de la Rosa i José Córdoba el portaran aquest diumenge a l’escenari de la Nova Jazz Cava.
Nene Maya té 40 anys. Francisco Gustavo Sánchez Gómez, Paco de Lucía, ens va deixar als 66 el 25 de febrer de 2014, fa ja més de dotze anys. Nene Maya, per tant, no havia arribat als 30 quan el mestre va patir l’infart a Playa del Carmen. Potser no podia caure en un altre lloc. “Cuando me pongo a pensar, que me tengo que morir, yo tiro una manta al suelo y me pongo a dormir”, deia la lletra de “Playa del Carmen”, perquè aquella cançó del rei de la guitarra tenia lletra. Doncs això: el músic terrassenc Nene Maya, artista precoç, havia begut amb delit cada entrega de Paco de Lucía i, transcorreguda aquesta dotzena d’anys des de la desaparició (física) d’aquell prodigi, porta als escenaris un homenatge que és més que un tribut; que és celebració i passió, caiguda d’ulls amb respecte i admiració i record immens, fidel però lliure. Aquest diumenge, 17 de maig, aquesta commemoració de sol i llegat arriba a la Nova Jazz Cava. “Por Paco”, es diu el projecte de Nene Maya, Karlos Nao, Javier de la Rosa i José Córdoba, “Moskito”.
- El concert d`aquest diumenge començarà a les 19 hores
La cita és a les 19 hores. El preu de l’entrada anticipada és de 14 euros, de 16 euros a taquilla. El quartet porta un mes i mig voltant amb aquest projecte i ha tocat aquesta setmana a València. pel Paco, també. Nene Maya parla de l’ídol amb la mateixa passió que transmet als seus dits amb el baix en aquests recitals. Tot plegat va començar a finals de l’any passat. El Nene, aficionat “devot i compulsiu” del geni d’Algesires, va saber de les interpretacions de Karlos Nao (flautista) a través de les xarxes socials. Va contactar amb ell. I van quedar, i van tocar junts. Pel Paco, per descomptat. Aquella reunió es va revelar com una epifania entre dues aigües que s’havien ajuntat. “Va ser meravellós. Compartíem el mateix concepte”, recorda el Nene. Estava plantada la llavor d’un tribut nostrat al fill de Lucía.
“Havies d’aprendre de nou a tocar la guitarra cada cop que treia un disc”, diu Nene Maya
Una connexió va portar a una altra. Karlos Nao va parlar al Nene del guitarrista Javier de la Rosa: “Em va dir que era la persona apropiada per a això. I s’havia guanyat la meva confiança cega”. Tal dit tal fet. També aquesta trobada va ser “meravellosa”. Nene Maya assegura que Javier de la Rosa “s’ha fet seu el projecte”. Era el que li venia de gust fer. Amb José Córdoba, “Moskito”, ja estava tot parlat. És el percussionista habitual de Maya.
Nous llenguatges
No és fàcil transitar camins oberts per una de les figures més imponents de la història de la música, un guitarrista i compositor “essencial en l’evolució del flamenc i en la seva obertura cap a nous llenguatges musicals”, com exposen els organitzadors del concert. La reinterpretació de la seva música es fa “des d’una mirada respectuosa i actual”, combinant “moments de gran energia amb passatges més íntims, mantenint sempre l’esperit de llibertat, diàleg i innovació que va caracteritzar la música de Paco de Lucía”, afegeixen.
El projecte l’integren Nene Maya, Karlos Nao, Javier de la Rosa i José Córdoba, “Moskito”
“És complicat explicar el que generava a la gent, aquella forma d’arribar, aquella manera de fer fàcil el que era molt difícil. Aquest és un repte gegantesc”, destaca Nene Maya. El grup ha treballat de valent als últims mesos, amb dies i dies de tancament cercant aquella llum d’aquella nota. “El Paco enfocava cada concert d’una manera. El que busquem nosaltres és la part més espiritual i portar-la al quartet, al terreny més òptim, basant-nos en la formació de sextet del Paco als anys 80 i 90. No és un copia i pega, sinó un concepte respectuós però creatiu i obert”, apunta el baixista.
Camarón de la Isla tindrà el seu buit al concert d'aquest diumenge, i Tomatito, Jorge Pardo i Carles Benavent. Tots, al voltant de l’herència inabastable de l’artista revolucionari amb el qual “havies d’aprendre de nou a tocar la guitarra cada cop que treia un disc”, conclou el Nene, devot del mestre.
