Ballar a les “banliéue” (i no cremar-les)

Danses urbanes, africanes i hip hop. Aparentment, l’obra que el Teatre Principal acull dissabte (20 hores) es circumscriu al paraigua del món juvenil contemporani. Tanmateix, “Los extranjeros” no és una obra convencional. I encara menys el seu elenc. Es tracta d’un projecte comunitari, que entrellaça cinc noies franceses de la ciutat de Lió i d’altres quatre de Terrassa. Totes elles tenen en comú que “provenen de barris perifèrics de les seves respectives urbs”, explica Gabriel Sicília, tècnic de la programació teatral a la regidoria de Cultura. “Són barris interculturals i més propensos a tenir situacions de vulnerabilitat”, aprofundeix Sicília. A França es coneixen sota el nom de “banlieue”, que si bé és molt genèric per avarcar totes les tipologies de barris, apunta a la desigualtat social com a protagonista. [caption id="attachment_502419" align="aligncenter" width="700"] Les joves ballarines, assajant ahir al Teatre Principal / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption] D’aquí que la lògica de la selecció de les joves rau en què la cultura sigui -per a elles- una eina de transformació social. “Que els beneficiï a nivell personal i col·lectiu”, afegeix Sicília. De fet, són eines per garantir els drets culturals, que tanta anomenada han assolit en la darrera legislatura. “No és tant el consum cultural -o sigui, garantir que la gent tingui dret a anar al teatre-; sinó que elles mateixes siguin protagonistes”, afegeix Sicília. Fomentar la seva creativitat, la qual després s’integra -des de l’expressió individual- en un projecte col·lectiu i genera vincle social entre elles. Les joves terrassenques provenen del Projecte Virals, que es vincula amb instituts d’alta complexitat i perifèrics de Terrassa. Juntament amb les homònimes franceses, han estat conduïdesper la coreògrafa Kadia Faraux, amb música de Franck 2 Louise. El resultat es veurà dissabte a les 20 hores (entrades gratuïtes).Cal recordar que en la dansa comunitària no importa tant el resultat com el procés. I que la cohesió social faci que les “banlieue” no tinguin (tants) motius per cremar.