On són els joves i per què no pas als ateneus?

Coincidint amb les massives diades del 8 de març entre 2016 i 2019, va sorgir l’etiqueta #OnSonLesDones a l’antic Twitter (ara X). Avui, a més a més, la pregunta que han afegit les entitats socioculturals és #OnSonElsJoves. Un debat celebrat a mitjan març així ho va reflectir. I va tenir lloc, no pas per casualitat, a Amics de les Arts: potser la més rellevant de les entitats culturals de Terrassa, però que s’enfronta al mateix repte que totes: un escàs relleu generacional. La seva presidenta, Maria Miralda, encetava el debat apuntant a una hipòtesi, dins de moltes altres: que “les xarxes socials fan que cada vegada els projectes siguin més individuals, de forma que l’esperit de trobada i comunicació s’està perdent”. Estirant d’aquest fil, Marta Buch, dels Lluïsos de Gràcia (a Barcelona), contraposava: “Fem cultura local. Així que allò digital no ens fa por. No són enemic, sinó aliat. Igualment, Marcel Taló, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, apuntava: “Si quan ens plantegem què fem amb el jovent, diem que estan massa enganxats a les xarxes, estem dient que és culpa seva perquè no s’integren”. I prosseguia: “Les eines digitals no tenen per què exhaurir els vincles socials, potser el poden reforçar”. Ara bé, caldrà conèixer abans com viuen els joves el fet cultural. “Perquè el jovent ja no s’associa, se subscriu. A un pòdcast, a ‘influencers’, a plataformes digitals...”, diu. Tornant al pas previ, caldria demanar-se: “Que els joves no estiguin a les nostres entitats és una crisi... O senzillament un canvi de paradigma?”. Taló ho desenvolupa així: “Perquè l’associacionisme d’avui és hereu del segle XX. I i de les seves condicions materials. I potser l’associacionisme el del segle XXI serà diferent, no necessàriament millor ni pitjor”. I llavors, com caldria enfocar les necessitats del jovent? Marta Buch, dels Lluïsos de Gràcia, apunta: “Cal que els joves sentin que tenen espai per desenvolupar idees. Adaptar-nos a ells: Oferir-los el que podem: Espais, formació... Escoltar-los. I incorporar-los a les juntes de les entitats”.

Rejovenir les juntes

Les juntes de les entitats és un dels hàndicaps, certament. Taló apunta: “Els passa no a totes, però sí a moltes: Problemes per rejovenir la junta i les mateixes associacions”. Als Lluïsos, per exemple, els van donar entrada a la Junta. “Estan fent ‘reels’, vídeos... Han capgirat la comunicació de l’entitat! No diré que m’agradi o no. Senzillament ha passat”. Adela Farré, antiga presidenta d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, coincideix plenament: “Han d’entrar per fer les seves coses. El que no vindran és a renovar el que hem fet durant 100 anys. Als meus fills joves els vaig dir: per què no veniu als Amics? I em van dir: quin projecte teniu? Si el nostre objectiu és la supervivència, difícilment els joves vindran”. Així que l’aposta de Farré és captar-los amb l’oferiment de l’espai. “I que hi facin el que vulguin”. A més a més, creu que caldria enfocar l’aposta cap a la creativitat dels joves, “perquè per consumir cultura miren el telèfon mòbil”. I enraona: “Pot ser ‘happening’, màgia, cantar, teatre... Però no pas promoure el consum, sinó la creativitat d’aquests espectacles. Perquè ja hi ha una indústria cultural que ofereix productes de gran qualitat, per ser espectadors”. Un salt del passiu al fet actiu. Buch, finalment, afegeix que les entitats s’han d’obrir al barri on es trobin. “I fer xarxa, adaptant-nos a noves necessitats i obrint-nos a fer coses que no ens imaginaríem”.

Què els interessa?

Sobre els interessos dels joves, Taló explica una anècdota: “Estàvem fent un taller amb joves, sobre com era la Terrassa dels seus avis. Vaig demanar: ‘Quan dels vostres avis eren aquí als anys 50?’ Només van alçar la mà dos o tres, d’un total de 30”. Així que ens diu? “Que els seus orígens són ben lluny d’aquí. Però el món associatiu ha de ser capaç d’incorporar els seus interessos. Perquè està clar que tenen cultura, però es mouen en codis molt diferents dels nostres. Hem de ser capaços de captar el moment. Perquè les coses no deixen de passar. Passen, però per altres camins que no tenim tan presents”.