Pepus Serrat, amb escultures resultants d’objectes trobats que li han parlat; Mere Làzaro, amb aquarel·les antigues creades en un procés d’autoconeixement. Els dos artistes han creuat els seus camins en una mostra conjunta i complementària, “Instants compartits”, que romandrà a la Sala Paüls de Terrassa fins al 31 de maig.
Aquesta fusta li ho explicava mentre la polia. Li transmetia el sofriment mentre apareixia el corc que la corroïa. La fusta s’ha transformat en una espècie de vulva travessada per un caragol de ferro i Pepus Serrat li ha posat el títol d’“Agressió” a aquesta obra, perquè per a ell representa un acte no consentit, i amb ella vol manifestar “la gran petjada que deixen les agressions en els éssers”. Pepus Serrat, escultor, exposa aquests dies una sèrie de treballs al costat de Mere Làzaro, un altre escultor que, en aquest cas, mostra aquarel·les. Junts han abordat el projecte “Instants compartits”. Mere Làzaro va triar determinades aquarel·les antigues per formar tàndem amb les obres escultòriques de Serrat, l’una amb l’altra, una altra amb una, donant sentit a una mena de parelles complementàries, 14 grups. Tot això romandrà a la Sala Paüls fins al 31 de maig vinent.
- Part de la mostra exhibida a la Sala Paüls
- Alberto Tallón
Una bigueta i uns ferros que van sobrar d’unes obres a casa han servit al Pepus per a una de les figures. Totes tenen títol, que cal descobrir separant dos maons. “Natura morta”, n’és un. Més: “Guernica”. Altres: “Patera”, “Petjada”. Una de les més impactants és “Innocència”, però el Pepus pensa que el títol més encertat era més llarg: “Innocència empresonada”. És una escultura resultant de la unió de tres elements: una pala i una forca que pressiona una pedra blanca, en efecte, empresonada.
“Les peces han sortit sense pressa, en un procés interior”, apunta Pepus Serrat
L’espai expositiu situat a Vallparadís mostra conjunts en fusta, en filferro, en ferro, en ceràmica, tots ells nascuts en un període “de crisi artística” en el qual Pepus Serrat buscava coses i es buscava a ell mateix. “Les peces han sortit sense pressa, en un procés interior”, diu. I han ajudat “a trobar el camí” a aquest artista que s’ha dedicat als titelles durant 40 anys. “Ara exploro el món dels objectes i la natura amb una mirada escultòrica i lliure, deixant que el material guiï el procés creatiu”, adverteix.
L’exposició reuneix objectes trobats “que capturen moments d’un present que integra passat i experiència, però pren sentit real en l’instant de qui la contempla, ja que és la mirada de cadascú la que l’acaba de completar”, afegeix. El significat final neix en els ulls de l’observador, conclou.
Les aquarel·les
Sobre una espècie de fruiter llueix una aquarel·la de contingut difuminat. El grup d’aportacions de Mere Làzaro el formen aquarel·les pintades per aquest artista fa més de 15 anys i el procediment de contribució ha estat seleccionar-les per temes, triant amb cura la pintura que concordava millor amb cada treball escultòric del Pepus. Mere Làzaro, escultor en fang, travessa en l’actualitat “un procés d’adaptació física per una malaltia” i per a ell aquest procediment ha estat una grata sorpresa pel que suposa “de recuperació d’un material relegat a casa des de feia anys”.
- Els artistes, a l`espai expositiu de Vallparadís
- Alberto Tallón
Va elaborar les aquarel·les durant una formació sobre els ensenyaments de Rudolf Steiner (Donji Kraljevec, 1861-Dornach, Suïssa, 1925), un ocultista austríac, educador, autor teatral, pensador social, arquitecte, esoterista i autodenominat clarivident. A principis del segle XX, Steiner va fundar un moviment espiritual esotèric, l’antroposofia, amb arrels en la filosofia idealista alemanya i la teosofia. “Va ensenyar un procés de creació artística que no estava pensat per construir imatges, sinó per augmentar el coneixement interior de la persona”, destaca Làzaro. Les aquarel·les exposades a la Sala Paüls, fetes “amb molta aigua”, són el resultat d’aquell procés de pedagogia artística, que va durar un any i que aquest artista va emprendre amb un alumne discapacitat. “No busco representar la realitat, sinó fer visible allò que em travessa”, reflexiona Mere Làzaro.
Mere Làzaro ha anat seleccionant aquarel·les fetes fa més de 15 anys
Serrat i Làzaro s’han retrobat després de molt de temps i d’haver viscut experiències “de tots colors”, com indica Jordi Paüls, responsable de la sala. Es troben ara “des d’un lloc més conscient”, amb una mirada “construïda des de l’acceptació i el perdó”, amb una complicitat “que impulsa a compartir la creació”. Formes, matèria i color “s’entrellacen per esdevenir una unitat expressiva, una recerca comuna que vol transmetre emocions i vivències compartides sense renunciar a la singularitat de cadascú”.
