Camarón de Lucía: "Tots som inquilins del món"

Havien anunciat que acabarien per rumbes, “Río ancho” mesclat amb “Entre dos aguas”, però ho van fer amb bulerías animades per Danilo Gabarri, el Danilo fill i la bailaora María del Mar Cobo. Feia una bona  estona que la Nova Jazz Cava de Terrassa estava entregada  a Maya Nao, a la seva passió per Paco de Lucía, al seu respectuós però obert homenatge al mestre de mestres. “Por Paco”, el projecte musical nascut a Terrassa i portat als escenaris per Nene Maya, Karlos Nao, Javier de la Rosa i José Córdoba, “Moskito”, va acabar com havia començat: amb l’emoció cavalcant a lloms d’una energia amb poques comparacions possibles, amb la responsabilitat del tribut repartida a parts iguals pels membres d’un quartet en el qual perviu l’esperit de Paco de Lucía, però també el de Camarón de la Isla i el de Ziryab.

Tots quatre vestien camises blanques, armilles negres, perquè no es pot sortir de qualsevol manera a l’escenari a retre homenatge a Paco de Lucía. L’espectacle està en rodatge i ja havia estat presentat a Barcelona i València, però el concert d'aquest diumenge a la Nova Jazz Cava era “molt especial” i infonia al quartet “un punt de terror”, com va admetre el Nene en la seva intervenció just després de la primera peça, “Palenque”.

Cares conegudes

Tot aniria bé, millor que bé. “Veig moltes cares conegudes que em fan sentir-me a casa”, va agregar Nene Maya abans d’exposar el perquè de tot plegat. El mestre Paco va ser l’autor “de la banda sonora de les nostres vides” i el grup volia intentar que el públic gaudís com ells amb temes del guitarrista insigne i revolucionari, però també amb aportaciones que l’envoltaven i amb “alguna sorpreseta”.

Ells van gaudir. El públic, segurament més. Amb els tanguillos de Camarón de la Isla, amb el baix del Nene viatjant a la vora dels rius i la flauta travessera de Karlos Nao cantant, i amb Javier de la Rosa guanyant protagonisme i perseguint el baix mentre el “Moskito” mantenia el pols rítmic a la percussió. Amb “Ziryab”, també. Només volien caminar, i ho van fer entre emocions, els quatre junts, després el Javier i el  José en duo, sols els dos, mà a mà, i el quartet de nou obrint la ment en al·lusions a alguns dels moments més jazzístics de l’insigne compositor d’Algesires.

Van abordar la complexitat de la bulería “Gitanos andaluces” amb perícia, van deixar protagonisme “a un tipus  especial, avançat al seu temps”, que no era un altre que Danilo Gabarri. Americana, prodigiosa cabellera arrissada amb aspiracions verticals, barba tenyida i una samarreta ben il·lustrativa de l’alè de la vetllada: “Camarón de Lucía”.

Danilo Gabarri va oferir al públic unes “bulerías de Minnesota” construïdes amb noms de marques i liquidades amb missatge: “Tots som inquilins del món”. Del món del poeta i músic Ziryab (nascut l’any 790), del món que va millorar la guitarra del Paco.