Que Eduard Torres, a banda de ser tot un personatge en els més amplis contorns de la definició, era bastant més que un dibuixant de tires còmiques, ho tenia clar molta gent. Però no eren tants aquells que coneixien la faceta artística a la qual treia el cap cada cert temps dissenyant, retallant peces, enganxant-les, rectificant, tornant a retallar i a enganxar, fins a muntar verges amb tant de respecte com d’originalitat. Eduard Torres va ser Edi i després, quan ell mateix va considerar que s’endinsava en la maduresa i suggeria un altre tipus de tractament, Don Edi i Sr. Edi. El dibuixant, que ho fora del Diari de Terrassa, traspassat el 2020, va rebre aquest divendres passat una mena de distinció-record-homenatge amb l’obertura d’una exposició sobre les seves verges fetes amb la tècnica del collage.
- Moment de la inauguració de l`exposició
- Alberto Tallón
La mostra dedicada al popular caricaturista Eduard Torres Crusat (1944-2020) romandrà a la Sala Paüls fins al 29 d’abril. L’ànim que hi havia al darrere de les creacions, o almenys el resultat, és un assortiment de 15 figures de tocs surrealistes reunides a la sala sota el títol “Les verges del Sr. Edi”, una cosa directa, sense els contratemps d’un nom rebuscat. El subtítol fins i tot deixa més diàfan el missatge, sobretot el referent a la tècnica emprada: “Papers retallats i enganxats”. Hi ha la “Verge del Cogombre” i la “Verge de l’Orange” i la de la botzina i la d’argent. També la de l’ou.
Les revistes
Eduard Torres va conrear aquest àmbit d’expressió durant bona part de la seva vida. De fet, el Diari de Terrassa ja va publicar al maig de 1991 una informació sobre l’exposició que l’Edi (llavors, només Edi) havia obert a la sala Lloveras. “Verges d’ara”, es titulava, i recollia 26 retrats resultants de dues aficions de l’artista: el collage i els viatges per Europa, amb la visita a esglésies i l’observació de verges. “Se’m va ocórrer pensar com serien les verges modernes, si es trobessin o si es fessin en l’actualitat”, deia l’artista. Consultava revistes nord-americanes de moda amb fotografies de bona qualitat i agafava la cara d’una dona que li agradava i després n’anava afegint la resta d’elements en base a allò que li suggeria el rostre elegit. Buscava “la combinació adequada” per obtenir un valor pictòric particular, definible, a cada obra. Aquí, una joia o un rellotge, o un fragment publicitari.
La mostra, d’obres fetes amb collage, romandrà a la Sala Paüls fins el 29 d’abril
“Les verges del Sr. Edi no són imatges devocionals en el sentit tradicional. Són figures reinventades que reinterpreten la iconografia clàssica de la Mare de Déu des d’una mirada original i contemporània”, declara Miquel Àngel Torres, fill de l’artista, que destaca la realització final de “verges inesperades”, de composicions sorprenents “plenes de simbolisme, ironia, exageració i fantasia”.
El pregoner
Eduard Torres va néixer al carrer de la Mina, circumstància que el duia a fer broma dient que potser per això sempre portava “la mina del llapis a la mà”. Dibuixant des de ben petit, va començar a publicar acudits el setembre de 1972. Passades dues dècades d’activitat, es va rebatejar com a Sr. Edi (abans, Don Edi) perquè volia adoptar “un toc de maduresa”. La seva última aportació humorística al Diari va ser a la primavera del 2020. De professió representant comercial (de productes esportius i de llenceria fina), va ser jugador i àrbitre de hockey i un apassionat del jazz. Va ser pregoner a la Festa Major de Terrassa de l’any 1989. Una dècada després el van escollir primer gegantó de Matadepera.
L’espai ubicat a Vallparadís exhibeix 15 obres “sorprenents” i simbòliques
L’exposició actual és fruit del treball conjunt de Jordi Paüls, responsable de la sala, i la família Torres Bach. Es tracta d’una col·lecció “curiosa i delicada” de verges diverses, “de diferents tipus i condicions, increïbles, particulars i úniques, amb uns acabats fantàstics”, segons la direcció de l’espai expositiu.
- Miquel Àngel Torres, a la sala
- Alberto Tallón
El resultat és un esclat de composicions que oscil·len entre l’art pop i el surrealisme, tot tamisat pel singular filtre del Sr. Edi i els seus jocs. La instal·lació “és també una manera de recuperar i fer valer aquesta faceta menys coneguda de les ocupacions del Sr. Edi: una més creativa i lliure, que amplia la visió del seu llegat artístic”, conclou Miquel Àngel Torres.
