De debò una màquina, sofisticada al màxim, especialitzada al detall, pot fer-ho millor que l’ésser humà? Fins i tot damunt l’escenari? Aquest diumenge 25 de gener, al Teatre Principal de Terrassa, els espectadors podran veure volar aquests dilemes i altres vinculats a la concepció d’un futur que ja no s’inscriu en la ciència-ficció. Ja és aquí, més versemblant que mai. El terrassenc Pere Arquillué torna a la seva ciutat dins la gira del muntatge “AI! La misèria ens farà feliços”, una obra de Gabriel Calderón que qüestiona el paper de l’art, l’ofici d’actor i la identitat en una societat automatitzada. La funció començarà a les 18 hores. El preu: 30 euros. La durada: una hora i 40 minuts.
Els robots substitueixen els humans als escenaris teatrals, també. No resulta aquesta una hipòtesi agosarada. Quatre actors, velles glòries de les taules, han esdevingut ara regidors o tècnics d’una sala. Han deixat de ser útils, amb el rol d’abans, a la causa de la dramatúrgia. Gabriel Calderón planteja una distopia teatral on els intèrprets romanen apartats, ocupant espais de marge, lluny dels focus. Sorgeix una de les preguntes, potser la principal: què queda, de l’ésser humà, quan la màquina pot fer-ho tot millor?
L’obra distòpica de Gabriel Calderón es representarà demà, a les 18 hores, al Principal
Encara que la situació pugui semblar dramàtica a priori, “AI! La misèria ens farà feliços” és una comèdia. Una comèdia, és cert, filosòfica, amb actors, robots i unes peces d’un altre Calderón, l’insigne escriptor Pedro Calderón de la Barca, pel mig d’una obra sobre el futur d’una humanitat cada vegada més deshumanitzada. Els robots interpreten “La vida es sueño” a l’escenari, mentre els humans, tancats al soterrani, a les catacumbes de l’art veritable, improvisen “El gran teatro del mundo”, deixant-se anar per l’evocació d’un temps (d’un món sencer) que ja no existeix.
La sàtira
L’autor uruguaià ha treballat en una proposta distòpica concebuda com una sàtira sobre el sentit de seguir interpretant papers en un món dominat per la (suposada) perfecció robòtica. El rerefons, però, no adoba el terreny de la tecnofòbia, sinó que interroga què queda del gest, del cos i de la paraula “quan els humans es converteixen en engranatges prescindibles d’una maquinària eficient”, segons els seus productors. La història insta a imaginar, potser des de la foscor, “un teatre sense actors per parlar, inevitablement, de la necessitat de continuar sent humans”.
El repartiment el formen Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero, tots ells encarnant personatges que porten el seu mateix nom de pila (Pere, Daniela, Joan, Laura) i que han presentat ja el muntatge al Teatre Lliure, institució que coprodueix l’obra juntament amb Temporada Alta. Gabriel Calderón ha escrit i dirigit aquesta producció que compta amb escenografia i il·luminació de Laura Clos, “Closca”; vestuari d’Ariadna Parra i espai sonor de Ramon Ciércoles. L’1 de febrer, l’obra es representarà a l’Auditori de Cornellà de Llobregat.
