Amb tots els respectes, i demanant disculpes per endavant per la caiguda en tòpics típics, té pinta de taverner irlandès, però és ucraïnès, va estudiar a Moscou, viu a Barcelona i és un reconegut músic de jazz de l’escena catalana. Arranjador, compositor i professor, ha liderat molts projectes i ha participat en múltiples formacions. Artem Zhulyev mostra barba generosa i gasta mirada de timidesa. Ve a Terrassa per partida doble en menys de 24 hores. Aquest divendres, al Cafè de l’Aula com a convidat al Festival de Blues de Terrassa, en una proposta ballable de David Giorcelli Trio (22.30 hores). Aquest dissabte (21.30) a la Nova Jazz Cava, on presentarà el seu nou treball, “Rituales de silencio”, una exploració sonora i emocional però amb un segell melòdic propi, una escletxa oberta a emocions amagades, potser una col·lecció de núvols i una preparació per a la llum copiosa. El saxofonista bufa paisatges en un projecte atmosfèric que remet a horitzons llargs, potser alguns crepuscles amb vent. Ve en format de quartet de gran solidesa. A la secció rítmica l’acompanyen Xavier Algans al piano, Jordi Mestres al contrabaix i Marc Dino Gómez a la bateria.
L'entrevista
Vens a Terrassa dos cops en menys de 24 hores. Primer al Festival de Blues, al Cafè de l’Aula. Dissabte, a la Nova Jazz Cava. El canvi de registre és dràstic? Són dos registres totalment diferents. Al Cafè de l’Aula acudiré com a convidat amb David Giorcelli Trio per tocar en un concert de blues per ballar. A la Nova Jazz Cava presentaré el meu projecte com a autor.
Què és “Rituales de silencio”? Com s’ha dit, jazz atmosfèric? És una proposta de jazz modern, amb influències modernes, però d’un jazz diferent, amb imatges, aire, silencis, pauses i paisatges sonors i visuals. Volem suggerir viatges de la ment a molts llocs. Sí, a vegades el més fàcil és dir-li jazz atmosfèric. Busquem suggerir aire, espai, de vegades melancolia, contemplació.
Com es va gestar el projecte? D’on surt o què el va motivar? Neix d’una part de mi que romania en les ombres des de feia molts anys. He participat en molts projectes i col·laboracions, i anava escrivint música que tenia apartada. I vaig pensar que havia arribat el moment de treure-la. Són temes escrits en moments diferents. No vull parlar de la meva vida privada, però aquest treball parteix de moments de reflexió que tots tenim.
Què vols despertar en el públic? No vull tancar portes, sinó deixar-les obertes perquè el públic pugui anar en altres direccions, si així ho prefereix, perquè les seves experiències no tenen per què ser les meves. A vegades he pensat a no posar títol a les cançons per no condicionar aquestes experiències particulars.
“El projecte neix d’una part de mi que romania en les ombres des de feia molts anys”
“Rituales de silencio” neix de racons personals, però també d’influències artístiques definibles? Sempre tenim referències musicals importants, per descomptat. En el meu cas, podria destacar la influència de Pat Metheny, Keith Jarrett, Jan Garbarek o Michael Brecker, en propostes similars. Però, encara que tots formin el pòsit, encara que siguin els meus herois, encara que sàpiga que la meva música procedeix de tot el que he escoltat, la imitació no és possible, ni és la meva intenció, després de tants anys. Michael Brecker és un dels meus herois preferits, pero no puc ni intentar atacar com ell.
Aquesta proposta de paisatges i pauses funciona millor d’una forma més controlada en estudi o amb la màgia i el risc del directe? Crec que en aquest cas són experiències semblants. Acabem de gravar el treball i gairebé no n’hem fet postproducció. Hem gravat sense artificis, com si fos un concert en directe, amb dues preses de cada tema. Sí que hem pogut comptar, per a dues cançons, amb un piano elèctric, un Fender Rhodes, que no sempre és possible tenir en directe.
- Artem Zhulyev, compositor i arranjador
Has vingut a tocar a Terrassa 28 vegades. Per què heu triat la Nova Jazz Cava per presentar aquest projecte? Tantes? Estic molt content de presentar el treball a la Nova Jazz Cava, un escenari mític, impactant, amb un gran so i un ambient tan especial. Aquí he tocat amb bandes de jazz antic i aquí presentaré la meva música.
Vius a Barcelona. Què et va portar aquí? Vaig estudiar a Moscou entre el 2001 i el 2010, quan vaig decidir canviar d’aires per qüestions personals i familiars. Sentia la necessitat emocional de canvis. No sabia molt de Barcelona. Des d’aquell desconeixement, pensava que en aquesta ciutat feia més calor. Fins i tot vaig estar dubtant entre l’Equador i Barcelona! Em vaig decantar per Barcelona per la seva vida cultural i per la mar, tan important per a algú, com jo, que havia nascut tan lluny de la mar. A Barcelona hi ha platja, però no és un lloc de platja. Tot plegat era una combinació perfecta. I aquí segueixo i aquí vull seguir.
I què va provocar que et decantessis pel jazz? Jo no em considero músic de jazz, sinó músic que utilitza el jazz com a llenguatge.
“Jo no em considero músic de jazz, sinó músic que utilitza el jazz com a llenguatge”
I per què vas triar, aleshores, aquesta eina, aquest llenguatge jazzístic? Perquè permet connectar amb altres músics, fer coses, com es diu dels catalans: fan coses. En el meu cas, el jazz és el llenguatge de què faig ús per a la música, per a la connexió.
A quins altres gèneres et sents proper? Els meus pares, ara refugiats de guerra a Catalunya, són músics i sempre m’ha atret la música clàssica, que escoltava de petit a casa. A més, el meu pare, director d’orquestra, escoltava molt Miles Davis, Count Basie, George Gershwin. I la meva mare és professora de teoria de la música. Suposo que tot això marca, no hi ha una altra.
