La Chanca és mescla de procedències antigues entre olor de salnitre i és un balcó al Mediterrani. Carlos Pérez Siquier va captar amb la seva càmera l’essència humana d’aquest barri deprimit d’Almeria els anys 1950 i 1960, primer en blanc i negre, després en color, i, més de sis dècades després, Dolors Peregrina ha pujat les seves escales i tombat les seves cantonades per capturar altres moments d’aquesta zona de la capital d’Almeria. El resultat consisteix a 19 fotografies i es pot contemplar a la Sala Espai Fotoclub, a la Factoria Cultural (LaFACT) de Terrassa, fins al 6 de setembre vinent. Són fotos en color. "M'agrada molt el blanc i negre, però allà em vaig adonar que tot era color. Havia de ser així", diu.
- Imatge de La Chanca
- Dolors Peregrina
“El que més m’ha impressionat en trepitjar La Chanca és l’actual barreja entre els costums dels gitanos andalusos que hi viuen des de fa dècades i el clima i nous veïns que et transporten als pobles marroquins, fins i tot en el tipus de construccions. Em va sorprendre apreciar tan de ple aquesta societat canviant que ja és un fet. I allò és la primera línia de tot plegat”, explica la fotògrafa.
Va tenir l’oportunitat de conèixer aquell barri de la capital d’Almeria de la mà de Jordi Oliver, fotògraf-humanista barceloní al qual mou un interès especial per documentar paisatge social i s’ha especialitzat a treballar amb gitanos arreu del món. Això subratlla Dolors Peregrina, encara impressionada per la mescladissa imperant a un barri també atractiu pel fet d’esdevenir “un balcó al Mediterrani que banya les costes del nord d’Àfrica”.
“Em va sorprendre apreciar tan de ple aquesta societat canviant que ja és un fet”, afirma Peregrina
L’univers quotidià dels gitanos esdevé un dels protagonistes principals de la mostra. Dones gitanes cantant i ballant semblen sortir del marc de la imatge per entusiasme flamenc en un itinerari que combina de manera acurada paisatge i paisanatge, façanes sense presència humana i reunions veïnals i familiars a les portes de cases humils, fins i tot un partit de futbol sala. “Fa molts anys vaig descobrir l’obra impressionant de Carlos Pérez Siquier. Amb el Jordi Oliver, que treballa molt la fotografia de barri, he participat en diversos tallers. Va sorgir la possibilitat de viatjar a Almeria i així ho vam fer a principis de maig”, explica la fotògrafa. Van ser tres dies intensos, d’immersió a La Chanca, un barri que, en línies generals, va obrir les portes als fotògrafs. “No es fan estranys, hi estan acostumats”, afegeix Peregrina.
L’afició
De 65 anys, llicenciada en Psicologia, Dolors Peregrina Pedrola es va aficionar a la fotografia des de jove. Des del 2010, fregant els 50 anys, amb els fills ja criats i la seva vida laboral encarrilada, va recuperar temps per a la seva passió. Els temps havien canviat i va començar a conrear la fotografia digital, encara que ha tornat també a l’analògica com feia en la dècada de 1980. Manté la seva vocació “d’aficionada i aprenent” quan agafa la seva Nikon Z6, o la seva Nikon Z50, o potser l’Olympus OM10, per llançar-se a la recerca de la llum natural i la localització d’ambients diversos. Els seus espais predilectes: els carrers, la naturalesa i el paisatge, però també els entorns industrials abandonats.
L’univers quotidià dels gitanos esdevé un dels protagonistes principals de la mostra
A la mostra “La Chanca. Carrers entre cultures”, igual immortalitza una pintada que unes cerveses damunt una taula improvisada al costat d’una barraca, unes escales serpentejants o un nen taciturn i capcot, assegut en un esglaó. Molts dels veïns de La Chanca són descendents d’aquells que van ser fotografiats per Carlos Pérez Siquier a la seva ciutat en un intent d’enaltir aquella gent, com ell mateix va verbalitzar; un intent que es va convertir en document de denúncia social.
