S’ignora amb certesa qui va transcriure les obres, però es presumeix que va ser Irene Forcada, qui signa una de les 34 peces incloses al manuscrit del 1908 amb partitures d'aquell temps custodiat pel Conservatori de Música de Terrassa i fruit d’una donació tan anònima com l’autoria del quadern. Estudiants de la institució han interpretat aquest dimarts a l’Auditori una dotzena de temes del volum, entre els quals la masurca signada per Forcada. Ella també ha estat allà, a l’escenari, d’alguna manera.
“No sabem res d’ella després de remenar arxius”, ha comentat Santi Figueras, un dels professors coordinadors del projecte pedagògic sustentat en el manuscrit. Es creu que Forcada era una compositora que no es va significar fora de les quatre parets de casa seva i el concert d’aquest dimarts s'ha convertit en una mena d’homenatge a l’autora, fos qui fos.
- Ona Rossinyol, una de les intèrprets de concert
- Alberto Tallón
El repertori, amb obres anònimes però també d’autors com Josep Viñas, Josep Ferrer, Antonio Cano, Josep Brocà o Francesco Riccardi, i també del mateix Giuseppe Verdi (el manuscrit conté un arranjament de “La Traviata” excepcional), va ser concebut per a la Fira Modernista, “perquè l’època del manuscrit és modernista plenament”, però no es va poder celebrar llavors a causa de la pluja, com ha recordat el professor Figueras. Aquest dimarts sí, amb Irene Forcada present.
Un ball
El recital s'ha estructurat en dues parts. La primera, titulada “Una vetllada íntima”, contenia set peces amb la inclusió de nocturns. El segon apartat del concert ha consistit al desenvolupament de cinc peces enfocades a la dansa, amb un títol aclaridor: “Un ball a la Terrassa del Modernisme”. O sigui, la intimitat de la calma nocturna ha arribat abans que el ball, amb les seves masurques i els seus valsos, i una americana i una polca, a més d’un xotis, però en aquesta ocasió poc importava l’ordre.
- Nora Martínez, al recital de guitarra
- Alberto Tallón
A Carles Sibila li va ser assignada la interpretació d’una de les obres cabdals del repertori, no sols per la qualitat de la partitura, sinó per l’autora que, se suposa, hi havia al darrere: Irene Forcada. “Per poc que l’intèrpret posi de la seva part, el repertori captiva al públic”, comentava el professor Rafa Tornay poc abans del recital. Tots hi han posat de la seva part.
