Apreciant la seva aparent timidesa de perfil prim i la seva tènue veu, ningú diria que estem davant un reconegut animal escènic, actriu i cantant exploradora, sobretot, en els últims temps, de la cançó d'autor i la poesia musicada. Ester Formosa és tot això, encara que hagi aparcat una faceta, la d'actriu, que tant esprem l'esperit. "El teatre cansa molt", diu. Ester Formosa és pintora, també, i exposa les seves obres per primera vegada als 64 anys. Com no, ha estat la Sala Paüls de Terrassa qui ha obert les seves portes a aquesta aquarel·lista que pinta paisatges amb cases inspirats en la terra on viu: Sardenya.
Llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre, amb estudis de cant clàssic, ha treballat a teatres de tot Catalunya i Espanya, i a la televisió. Ha registrat una desena de discos i és terapeuta de so; imparteix una tècnica de meditació i cant lliure creada per ella: el Cant del Cos. A la Sala Paüls exhibeix 26 obres, en aquarel·la i tinta xinesa, que ha titulat "Parva domus", en al·lusió a un poema atribuït a Horaci i gravat per Ariosto a la llinda de la porta de casa seva, a Ferrara: "Parva set apta mihi", que vol dir "Petita però apta per a mi". La inscripció es pot llegir en moltes cases petites però acollidores, diu l'artista. "La casa és la carcassa, nosaltres en veiem els confins, però el seu encís està en el buit que conté, com va dir Tao Et Ching. Quan observem les cases, la nostra mirada no pot revelar-ne el misteri, i tanmateix ens fa sentir serens i de vegades feliços, com els nens quan les dibuixen", agrega.
L'escola i el mestre
Els nens, la infància, aquest espai d'innocències i promeses. "Sempre he pintat, des de petita. Vaig tenir la sort d'anar a l'Escola La Roda i de tenir un mestre com Pep Busquet, que va estimular molt en mi aquesta passió", explica la creadora. Aprofitava buits en la seva agenda i vacances estivals per pintar, "però ho feia de manera intermitent, sense continuïtat. I l'aquarel·la necessita continuïtat. Si la practiques cada cert temps, has de començar de zero sempre".
"Sempre he pintat, des de petita. Vaig tenir la sort d'anar a l'Escola La Roda i de tenir un mestre com Pep Busquet, que va estimular molt en mi aquesta passió", explica la creadora
Ara, en la lluna de la maduresa, vivint a Sardenya, la vocació pictòrica ha anat guanyant terreny lentament en la seva vida. "Tinc més temps i, a la meva edat, menys projectes. I m'he proposat pintar cada dia o cada dos dies, sense més plantejaments que aquest", comenta l'artista, filla del poeta, dramaturg i traductor Feliu Formosa i de la recordada Maria Plans.
Va ser el pare qui, convençut de la vàlua de la seva filla per a aquestes arts, va recomanar-la endinsar-se en la pintura: "Per què no et matricules a la Massana?", li va proposar. Però ella, possiblement influïda pel record de la seva mare, gran actriu, es va decantar per l'Institut del Teatre. "A vegades penso que em vaig equivocar de professió", assenyala entre els seus quadres.
Mai abans havia exhibit la seva obra en un espai expositiu. "Regalava tots els quadres que pintava. Mai vaig tenir la intenció d'exposar", admet. Però li va arribar el suggeriment de fer-ho a la Sala Paüls, i aquí està amb la seva "Parva domus", fins al 31 de juliol.
- Ester Formosa és filla de Feliu Formosa i Maria Plans
- Nebridi Aróztegui
Aquí està la seva galeria de cases, casetes liles, crepuscles després de les cases, alguns blocs de pisos de l'Alguer, tot reconvertit amb mirada de dibuix infantil, colors que volen lliures i detalls en balcons. Algunes aquarel·les mostren paisatges inventats per la nena que va ser i que ara està pràcticament jubilada: "Crec que pintar cases té molt d'aquell impuls dels infants. És de les primeres coses que pinten molts nens. I jo no tinc ganes de pensar en altres idees més complexes, sinó de tirar color, de fer cases i acolorir els paisatges. Això és el que em diverteix", reconeix. Molts paisatges són inventats encara que la invenció parteixi d'un edifici real. I molts colors, també. La nena que va anar a La Roda vol continuar jugant, partint del groc per eixamplar-lo "i anar a una altra cosa", viatjar d'una pigmentació a una altra. Per això a Ester Formosa li agrada l'aquarel·la: "Amb l'aigua mai saps què passarà. L'aquarel·la té una cosa màgica. Quan aconsegueixes no intervenir, passen coses que no pots preveure. En altres tècniques has de controlar, saber el que fas a cada moment".
"Crec que pintar cases té molt d'aquell impuls dels infants. És de les primeres coses que pinten molts nens. I jo no tinc ganes de pensar en altres idees més complexes, sinó de tirar color, de fer cases i acolorir els paisatges. Això és el que em diverteix", reconeix
Viu actualment a Villanova Monteleone. Abans ho va fer a Sàsser. "Als pobles sards queden poques cases antigues. Moltes van ser enderrocades als anys 1960. Són cases molt elementals, d'espais reduïts, però les que queden són precioses", assegura l'artista. La vida en un nucli petit, i a Sardenya, incentiva aquestes jornades d'aquarel·la, però la creadora tampoc vol engreixar el mite de la tranquil·litat rural: "Els estius són molt intensos i cada dia se celebra algun sant. Sempre se celebra alguna cosa, amb molta gent. I amb DJ", diu, somrient des d'un vestit blau.
Ester Formosa Plans es va cansar del teatre, però va seguir amb la música, àmbit en el qual s'havia obert camí amb Toti Soler. D'això ja fa 30 anys. Aquest divendres passat, 3 de juliol, a la inauguració de la seva primera exposició, va cantar un parell de temes al costat d'Adolfo Osta: "Par la fenêtre", de Moussu T., i "Lo feo", de la cubana Teresita Fernández. Quina connexió s'estableix entre l'art dramàtic, la música i la pintura?: "Segur que n'hi ha. En tot art n'hi ha, però em costa identificar-la. Però la pintura és íntima. El teatre, no". Ester Formosa prepara un espectacle basat en la poeta italiana Vivian Lamarque: "Em dedico molt a recitar. La poesia i la cançó em donen més tranquilitat".
