Humor en temps de guerra

Ens situem cap al 1935. En aquell any, un jove Jacint Morera i Pujals, nascut a Terrassa, debutava a l’Associació Catalanista amb una primera exposició pública de caricatures de personatges, la majoria inspirades en amics i companys seus de la Joventut Catalanista. Al mateix temps iniciava col·laboracions com il·lustrador a la premsa local, El Dia, i es feia soci d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Els seus inicis com a artista, prometedors, coincidien amb el que seria el final de la Segona República. Morera es fa ressò de l’ambient polític, que s’enrareix cada vegada més, i aboca el seu desànim a través dels dibuixos que publica al rotatiu. Malauradament, els mesos següents van confirmar el pitjor dels escenaris en esclatar el cop d’estat del 18 de juliol del 36 i l’inici de la Guerra Civil.

Entre els joves mobilitzats pel bàndol republicà hi havia l’artista terrassenc. Tenia vint anys. El seu destí va ser el front d’Aragó i Lleida i, afortunadament, va ser un dels que va sobreviure a la barbàrie. Morera va canalitzar aquella dura experiència viscuda al front, fins que va caure l’exèrcit republicà, a través del llapis i el pinzell. Va fer un total de 31 dibuixos, datats entre març i octubre de 1938, la majoria en blanc i negre i altres en color amb la tècnica del pastel. 

La sèrie permetia i permet copsar, amb una certa dosi d’humor, la rutina dels soldats en campanya, les estones d’intimitat i solitud; en definitiva, com omplien el temps buit ple d’incertesa, temor i por.

Aquesta col·lecció de dibuixos al front s’ha exposat tan sols dues vegades a Terrassa. La primera l’any 1959 a la llibreria Camon del carrer Cremat (centre de reunió intel·lectual i d’activitat cultural i artística de l’època) i la segona el 2007 als Amics de les Arts i Joventuts Musicals, entitat de la qual Morera va estar vinculat durant tota la seva vida artística malgrat que traslladés la seva residència, a partir de 1961, a Calonge. 

Els dibuixos, avui dia, estan dispersos, però en podem fer un tast en aquest diari gràcies al fet que la periodista Adela Farré, llavors coordinadora del projecte i vicepresidenta d’Amics de les Arts, va documentar tota la sèrie i algun document per fer l’exposició i el catàleg.

Mirada particular

Farré recorda que en el seu dia, aquell 15 de desembre de 2007, quan es va inaugurar “Dibuixos del front, 1938” d’en Morera va ser un èxit. “Els dibuixos d’aquest gran artista, en general, i aquests del front en particular són tan bons com sorprenents". 

Són dibuixos fets al front, però no són bèl·lics. Ben al contrari, són obres que ens mostren la guerra entre bambolines. 

Hi trobem, per exemple, el dormitori de la tropa, el soldat que escriu la carta a la xicota, els homes preparant el “rancho” o fent guàrdia a la garita o sargint l’uniforme de guerra”. 

La periodista afegeix que “hi ha moltes escenes de temps d’espera, de soledat, de pensar en els éssers estimats que han deixat a casa (mare, promesa...). I també trobem altres imatges, fora de la tenda de campanya, com les dels soldats que s’enfilen a l’arbre per collir cireres o banyar-se al riu”. És com si Morera retratés els temps morts de la guerra”.

L’exposició als Amics de les Arts, que va aconseguir alguna venda, va permetre descobrir un Morera amb una mirada diferent i en un tema inèdit (el de la guerra) per molts dels qui seguien la seva obra. 

Precisament, aquesta singularitat va despertar l’interès de l’entitat, aleshores sota la presidència d’Ernest Castañé, de donar visibilitat a la sèrie de dibuixos al front. La periodista rememora la descoberta. “Tot va venir quan la família de la Soledat Orriols, l’esposa del pintor traspassada el 2004, va proposar als Amics de fer una exposició d’obres d’en Morera. Vam anar a veure el fons, a la casa de Calonge, i van trobar, de manera inesperada, una carpeta amb les obres que havia fet durant la Guerra Civil estant al front d’Aragó”.

La carpeta contenia trenta dibuixos i van afegir un més que tenia Jaume Canyameres Cortázar, economista, promotor cultural, polític i un apassionat en documentar la Guerra Civil. 

Des d’Amics es va considerar que la sèrie era tan diferent i especial que es mereixia una exposició per si sola. Es va parlar amb Canyameres per la cessió del dibuix adquirit per la mostra. 

I, al final, després de mirar l’agenda i el desembre (mes que sempre exposava Morera a l’entitat) es va programar la nova exposició del 15 de desembre de 2007 al 10 de gener de 2008, és a dir que va està oberta tot el cicle de les festes de Nadal d’aleshores. Durant la mostra es van fer algunes vendes, especialment els dibuixos en color i alguns en blanc i negre.

D’aquella exposició han passat gairebé vint-anys (es compliran el Nadal vinent). Ens ha quedat la publicació del catàleg, però no solament. El llibre “Jacint Morera. Construir des de la senzillesa”, amb text de Miquel Àngel Codes Luna i fotografia de Teresa Llordés, publicat per Unnin i Lunwerg l’any 2010, també se’n fa ressò i dedica un apartat que en parla il·lustrat amb una selecció d’aquests dibuixos (nou, set en blanc i negre i dos amb color). 

Codes aporta les seves consideracions sobre aquesta obra de Morera al front: “Els moments representats en aquests dibuixos -prenyats d’indolència, avorriment, festeig, humor, rutina, etc.- eren enormement agraïts per uns soldats cansats de jugar-se massa sovint la vida”.

L’oci dels combatents fet poesia

La carpeta de dibuixos al front de Jacint Morera contenia una sorpresa, una nota manuscrita del pintor i activista polític Manuel Viusà Camps, vinculat a la nostra ciutat perquè es va casar amb la terrassenca Gertrudis Galí Mallofré. La nota està datada a la zona de campanya el setembre de 1938 (ens fa pensar que poder va coincidir amb Morera al front d’Aragó) i va acompanyar també la primera exposició d’aquesta sèrie de dibuixos que es va fer a la llibreria Camom del carrer Cremat l’any 1959.

En aquesta, Viusà fa un elogi de Morera com a dibuixant i en un tema inèdit. Per Viusà, els dibuixos són sorprenents, respiren molt personalisme i són impecables. “Morera -diu en un fragment de la carta- sap copsar als seus dibuixos l’espurna de la felicitat que brilla en els ulls del soldat que escriu la carta a la xicota. L’aire de quatre que toquen la guitarra que, al front, té un so molt especial i una gran estima. El posat abstret del que no sap què fer i fuma... Allò que els fa més simpàtics, més notables, és l’emoció que desprenen les seves línies -com una aurèola- que et fa comprendre la petita poesia d’aquests moments d’oci dels combatents”.

Manuel Viusà Camps (Barcelona, 1917-1998) i Gertrudis Galí Mallofré (Terrassa, 1912-1998) van ser una parella compromesa amb l’art, la cultura i la política. Van viure a la nostra ciutat entre 1940 i 1948 i després es van exiliar a França. Les seves inquietuds es van mantenir a París, on van ser els impulsors dels primers concerts de cantautors catalans com Lluís Llach, Raimon i Ovidi Montllor. L’any 2023, el Museu de Terrassa els va dedicar una exposició, titulada “Art, amor i exili” al Castell Cartoixa de Vallparadís, acompanyat d’un cicle de conferències. En la mostra es va poder admirar pintura i escultura, entre altres materials i tècniques, com saber de la seva trajectòria vital. L’exposició va comptar amb la col·laboració de la família del matrimoni.