Se suspèn en tardors la Sala Salvador Alavedra d’Amics de les Arts. En tardors de vida i de colors. Hi predominen els marrons i els negres, amb esquitxades vermelles que remeten, sobretot, a simbologies numèriques. Jordi Paüls surt de la Sala Paüls, l’espai expositiu que regenta, i veu exposada part de les seves obres al carrer del Teatre. Són els seus “Cels de fusta III”, una recopilació de 32 obres, tècnica mixta sobre fusta, un joc d’elements poètics fabricat amb materials diversos, de les cordes que componen una cabellera a una branca. La mostra de Jordi Paüls romandrà a Amics de les Arts, fins a l’1 d’octubre. Es pot visitar de dimarts a diumenge, de 18 a 20 hores.
Una peça (i altres) representa un tauler d’escacs, “la superfície de la vida” en la qual es dirimeixen els passos existencials, moltes vegades dependents d’aquest peó, o de l’elecció d’aquella torre; altres vegades, “de la manera de jugar que tinguis”, explica Paüls comentant una visita a l’exposició. Hi ha una creu de pedra, “una referència cristiana, sense pretensió de convèncer ningú, però tenint en compte que constitueix una part important de la nostra cultura”. Un altre tauler d’escacs està esbudellat en el centre, amb una altra vida projectada en el seu interior.
“Eros”, al·lusió a la dona. “Eva”, amb una poma inserida en el centre (i una serp). “Tempus fugit”, un rellotge de sorra incrustat i una línia de 0 a 8, “la línia del temps infinit”. Una sèrie de tres obres, “Cervell, pensament, raó”. Paüls juga, també, amb les paraules, un joc que és reflexió “i divertimento”.
Llenguatge personal
L’exposició, aquest compendi de cels de fusta, neix de la mirada contemplativa “d’un home de taller” al qual els oficis apresos al teatre han conduït “a desenvolupar un llenguatge personal combinant elements”. Són elements que l’artista ha trobat “pel taller dels teatres”, treballant de manera intuïtiva i natural, “interpretant i mirant la vida d’una manera poètica”. A la sala hi ha 32 obres de Paüls, pertanyents a la seva última etapa, “resultat d’estones al taller, com un passeig tranquil per la maduresa, per la tardor de la vida”, explica el full de sala de la mostra.
L’autor demana que l’espectador “no busqui més enllà” del joc entre enigma i endevinalla
És aquesta part del camí un paratge que l’artista gaudeix tastant detalls, moments de recerca i diàleg amb l’obra, “jugant amb els conceptes, els mots, les lletres, els números, els símbols, elements naturals i quotidians, senzills”, que el creador incorpora “donant-los-hi una nova oportunitat, passant a un nou estadi”.
- Jordi Paüls, amb part de l'obra exposada a la Sala Alavedra
- Nebridi Aróztegui
L’estètica és rústica, tribal, potser entranyable. La matèria primera, formada per sacs de cafè, robes, cordills, cordes, branques, pedres, sorra, fulles. Són coses, en apariència, insignificants, però transformades en art càlid (encara que tardorenc, és clar) més enllà de l’ambició de cada peça.
La mostra combina lletres, números, símbols i elements naturals i quotidians
Hi ha allà un acudit, un joc, a vegades, i una escenografia i un poema visual, un relat ple de símbols d’un artista que venia de la pintura, va passar pel disseny gràfic i la maquinària escènica del teatre, i treu el cap a la tardor trepitjant la terra i mirant cels de fusta amb els quals ha trobat “una manera d’expressar moments concrets component amb elements orgànics, humils”, que els fa protagonistes “per ser descoberts per alguna mirada curiosa i sensible, amb complicitat”.
L’autor demana que l’espectador “no busqui més enllà d’un joc compartit entre l’endevinalla i l’enigma”. Hi trobarà bones sensacions, com quan, a l’hivern, camina ben abrigat però “sentint el fred de fora”. O com quan passeja per la platja deixant petjades a la sorra. O com quan, a la tardor, uns cels de fusta l’abracen.
