Va venir amb l'arma de la dansa i el bagatge d'una trajectòria reeixida, el 2018 i el 2021, primer amb "Yo, Carmen" i després amb "Una oda al tiempo". María Pagés (Triana, Sevilla, 1963) torna a Terrassa, aquesta vegada per representar un espectacle que recull les aigües de les "Mil i una nits" per construir la seva pròpia font de flamenc, paraula i força emancipadora. És "De Scheherezade", que la companyia de la multipremiada coreògrafa portarà a escena aquest divendres, 24 d'abril, a LaFACT, en una única funció. L'obra, que començarà a les 21 hores, s'inclou a la 43a Temporada BBVA de Dansa de la institució cultural. Queden porques entrades. Els preus van dels 22 als 36 euros.
Aquesta última creació de Pagés reprèn la història de "Les mil i una nits" per donar veu a la saviesa de les dones a través del llenguatge flamenc. Comença on acaba la magna obra "i presenta una dona que, mitjançant la paraula, transforma el seu destí i tria la vida davant la mort", exposa LaFACT.
Amb codis d’arrel flamenca, la peça reivindica el poder femení "i la paraula com a força capaç de canviar el món i alliberar la humanitat de la por i la submissió". El disseny de l'obra planteja un relat en dotze coreografies d'una aventura suggeridora de fils "que teixeixen la polièdrica essència femenina". La proposta esdevé una narració poderosa construïda amb solos i coreografies corals, lligades. Segonx indica la mateixa companyia, el personatge conjumina "la singularitat individual de cada intèrpret i la força irresistible del grup".
Pagés, acompanyada de vuit bailaoras, vol representar totes les dones amb una dona arquetípica, que recorre el relat i comparteix amb el públic els seus coneixements, contradiccions, amors, desamors, forces, fragilitats, inseguretats, insatisfaccions i solituds; que comunica amb ànima oberta en canal la seva relació amb el cos, el desig, la maternitat i la igualtat "encara no aconseguida".
Més enllà de les diferències
L'aportació coreogràfica agrupa diversitats per apoderar-se de l'acció i conquistar l'escenari realment i simbòlicament. Les dones "pensen en clau corèutica i musical la pluralitat del gènere que representen, més enllà de les diferències, ja siguin físiques, ètniques, religioses, culturals o estètiques".
En l'apartat musical, si fos diferenciable de la resta, "De Sheherezade" explora el repertori popular i clàssic, amb una especial indagació en la música marroquina. Treballa amb les partitures, reinterpreta i adapta fragments clàssics en clau flamenca. Fonamentalment, però, crea músiques originals que compon Rubén Levaniegos, al costat de Sergio Ménem i David Moñiz, dirigits per María Pagés, a partir del relat dramatúrgic i les lletres creades per a l'obra. "La música, per consegüent, recorre el diàleg lliure i hospitalari entre la música clàssica, popular i flamenca, interpretada per un quartet de corda i percussió, acompanyats per una veu àrab i dues veus flamenques", afegeix María Pagés.
Distincions
Abans d'aconseguir el Premio Nacional de Danza l'any 2002, la bailaora sevillana havia assolit el Premi de Coreografia ADE el 1996. També ha obtingut el Léonide Massine (2004) per l’Art della Dansa "Al Valore" i el Premi Cultura de la Comunitat de Madrid (2007). El 2014 se li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Un any després, Santiago de Xile va reconèixer un dels seus espectacles com el millor de la Dansa Internacional i el 2016 va ser guardonada amb el IV Premi de Cultura de la Universitat de Sevilla.
En l'apartat musical, si fos diferenciable de la resta, "De Sheherezade" explora el repertori popular i clàssic, amb una especial indagació en la música marroquina
El llistat de guardons es va ampliar l'any 2017 amb el premi El Público a la trajectòria atorgat pel Canal Sur TV i el Premi a les millors veus del Festival de Jerez de la Frontera, per l’obra "Óyeme con los ojos". Té 10 giraldillos de la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla.
- Vuit bailaoras acompanyen la coreògrafa a "De Scheherezade"
Des de la fundació de la companyia, i abans de "De Scheherezade", el Centro Coreográfico María Pagés ha produït les següents obres: "Sol y sombra" (1990), "De la luna al viento" (1994), "El perro andaluz. Burlerías" (1996), "La Tirana" (1998), "Flamenco Republic" (2001), "Canciones, antes de una guerra" (2004), "Sevilla" (2006), "Autorretrato" (2008), "Flamenco y poesía" (2008), "Dunas" (2009), "Mirada" (2010), "Utopía" (2011), "Casi divina, leve" (2012), "La alegría de los niños" (2013), "Siete golpes y un camino" (2014), "Yo, Carmen" (2014), "Óyeme con los ojos" (2014), "No dejes que termine el día" (2015), "Rostros" (2016) i "Una oda al tiempo" (2020).
A partir del 2011, Pagés va incorporar al seu equip l’escriptor marroquí El Arbi El Harti, que des d’aquell any ha treballat amb la coreògrafa en la creació de totes les obres. María Pagés ha col·laborat amb Mikhail Baryshnikov, Sidi Larbi Cherkaoui, Tamara Rojo, Ángel Corella, José Saramago i Oscar Niemeyer, entre d’altres.
La fitxa artística
Bailaora: María Pagés.
Bailaoras: Julia Gimeno, Marta Gálvez, Raquel Guillén, Irene Flores, Almudena Roca, Eva Varela, Marina González-Madiedo, Alicia de Castro.
Cantaoras: Ana Ramón Muñoz i Cristina Pedrosa.
Músics: Rubén Levaniegos (guitarra), Graci del Saz (violí), Alicia Avilés (violoncel), Pablo Heredia (guitarra) i Txema Uriarte (percussió).
Coordinació tècnica i il·luminació: Bernat Jansá.
So: Enrique Cabañas.
Regidoria: J. Enrique Hernando.
Administració: Beatriz Sánchez.
Coproducció: Liceu de Barcelona ADMAF.
Coreografia, disseny de vestuari, direcció musical: María Pagés.
Tenyit i realització de vestuari: María Calderón i Sandra Calderón.
Dramatúrgia, textos i lletres: El Arbi El Harti.
Composició musical: Rubén Levaniegos, Sergio Menem, David Moñiz, Maria Pagés.
Disseny d’il·luminació: Olga García.
Escenografia: María Pagés i El Arbi El Harti.
Distribució: Bridge to Arts.
