La poetessa Marta Pessarrodona presenta una retrospectiva a la seva dilatada trajectòria amb 'Re(visions)' (Viena Edicions), on recull un conjunt de poemes inèdits i de caràcter íntim, dedicats al pare, la mare o a records d'infància i joventut. Amb 84 anys, ha fet una mirada enrere, endinsant-se en alguns dels records més profunds. "¨Soc una escriptora sense futur", ha assegurat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Tot i això, al sarró hi té diversos projectes que preveu que vegin a la llum de mica en mica, un dedicat a Montserrat Roig i un altre centrat en la figura de qui va ser el seu company, el també poeta Gabriel Ferreter, mort l'any 1972, i de qui va trigar 25 anys a parlar després del seu suïcidi: "Potser he esperat massa", ha admès.
La darrera obra de Pessarrodona conté 38 poemes, amb un pròleg d'Àngels Gregori i un epíleg d'Andreu Gomila, tots dos deixebles de la poetessa a qui té molta estima. El títol, 'Re(visions)', respon a una mirada enrere, un diàleg amb ella mateixa en què fins i tot es respon a altres moments de la vida, i que publica en un moment concret de la seva trajectòria vital i professional. "La Mercè Rodoreda, que va morir el 1983, la vaig tractar molt en els tres últims anys de vida, i em deia que era una escriptora sense futur, i jo pensava: 'Què diu aquesta?'; però jo ara també ho podria dir, tinc 84 anys, soc una escriptora sense futur, és normal que pensi que estic acabant, i ho dic sense cap tragèdia", ha explicat.
El poemari arrenca amb un escrit molt personal, 'Carta al pare que mai no he escrit', dedicat al seu pare, Florenci, que va morir amb 59 anys. "És la vegada que he pensat seriosament a suïcidar-me, després d'enterrar-lo em vaig trobar que feia tres hores que tenia un llibre obert i que no hi havia gens ni una línia, i em vaig demanar què faria amb la vida si no podia ni llegir", ha descrit. La mort del pare la va afectar moltíssim, i mai li havia dedicat cap escrit, però l'ha tingut sempre molt present. Tant és així que el seu gos rep el nom de Florence, en honor al seu pare, i seguint la tradició d'anomenar els seus animals de companyia amb noms de familiars que l'han marcat d'una manera o una altra.
El segon poema del llibre, 'Aprenentatge tardà', està dedicat a la seva mare, Montserrat Artigues Isanta. Però també recorda la riuada del 1962 a 'Aquell setembre de 1962 o el pes d'un any', un dia que va dur les seves cosines al cinema a 'Bambi' o com acompanyava la seva amiga Maria Rosa Morera a passar dies al Ripollès a 'Enyorant Camprodon'.
Un dels poemes està dedicat a Maria Aurèlia Campany, que sovint li explicava una anècdota que havia viscut amb qui va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en la clandestinitat, Ramon Aramon. "Era bastant purista de la llengua, i ella m'explicava que els alumnes li deien: "Àdhuc, ensems, quelcom i de bell antuvi, i prou', i ho he utilitzat per titular un dels poemes", ha relatat Pessarrodona.
"Moriré amb les botes posades"
La poetessa té una colla de propostes encara en desenvolupament. A l'estudi de casa seva, a Sant Cugat, hi té el que necessita: un ordinador, doble pantalla, molts, moltíssims llibres, i, per descomptat, un cendrer, amb un encenedor sempre a mà, tan a prop, gairebé, com la seva inseparable gossa, la Florence. "Moriré amb les botes posades", ha dit, sempre pensant en el pròxim llibre que traurà.
El més probable que vegi la llum abans és 'De tan bon recordar. Quatre anys amb Gabriel Ferrater', a través del qual rememora els quatre anys de relació amb el també poeta. Ferrater i Pessarrodona es portaven molts anys de diferència: "Depèn de l'època de l'any, eren 19 o 20", ha recordat. Ell era més aviat de la generació dels seus pares, però tenien una admiració i un afecte molt gran l'un per l'altre.
Pessarrodona ha explicat que, de jove, es va presentar als Premis Carles Riba de poesia, en què ell era membre del jurat, i la va voler conèixer. Ella era tímida, i sovint es creuaven per Terrassa o Sant Cugat. Un dia, però, amb uns amics van fer un acte de presentació de dos llibres que van autoeditar en una impremta de la cocapital vallesana, i li van enviar una invitació a Ferrater, i es va presentar al lloc.
Aquest va ser l'inici de la seva relació, que va durar quatre anys, fins que ell es va llevar la vida. "Vaig trigar 25 anys a parlar d'ell", ha admès. Ara, però, encara aquest llibre de caràcter memorialista a través del qual també explicarà quatre anys de la seva vida, i que veurà la llum, si tot va bé, aquest mateix 2026. "Jo no volia ser mussa de ningú, volia fer els meus poemes", ha recordat, tot rememorant que Ferrater li va dedicar un, 'Murtra', un joc fonètic amb el nom de la planta que recorda el de Marta. Ara, amb el pas dels anys, assegura que li costa fer la mirada enrere, però que toca fer-ho.
Dos llibres més en marxa
Lluny que quedar-se de braços plegats, Pessarrodona treballa en un segon poemari, que rebrà el nom de 'Geografies' i que dedicarà a Montserrat Roig. Un tercer llibre l'està fent braç a braç amb l'artista santcugatenc Lluís Ribas, amb qui ja ha col·laborat en nombroses ocasions, com ara l'exposició a la Sala Capitular del Monestir 'Tornar a l'ànima'; de fet, Ribas és qui signa la il·lustració de portada de 'Re(visions)'.
Plegats treballen en un recull de poemes, pintures i fotografies, que molt probablement rebrà el nom de 'Dogs', i que ressegueix la petjada que els gossos deixen en les persones com animals de companyia. En aquest cas, estarà dedicat a la Queta i la Darling, els dos gossos que recentment els han deixat a un i altre.
