La senzilla recepta del Pícnic Jazz ha tornat a funcionar: "És la banda sonora de la ciutat"

"Al pot petit hi ha la bona confitura", resa el refrany, per referir-se que les coses petites solen tenir més qualitat, més matisos. Doncs el Pícnic Jazz de Terrassa i els seus més de 30.000 espectadors han demostrat aquest diumenge que la mida del pot és aliena al resultat final del producte i el que de veritat importa és quins ingredients hi tens i com els utilitzes. La recepta del Pícnic Jazz és ben senzilla: sol, una mica de calor, un gran espai verd i tones i tones de jazz, és clar. La resta, com els grans pareos, el menjar i les ganes de passar-s'ho bé ho porta el mateix públic. "Ha estat una de les edicions més concorregudes de la història del Pícnic", ha afirmat al Diari de Terrassa Susanna Carmona, coordinadora del Festival de Jazz.

Precisament els dos primers ingredients, la llum solar i una correcta temperatura, han estat claus per a l'èxit de la convocatòria, que arriba pràcticament el mateix dia que s'inicia la temporada primaveral. "Venim d'una edició passada amb molta pluja, molt problemàtica i amb molt poca participació", ha apuntat la coordinadora, una realitat que també s'ha repetit en els primers actes del Festival d'enguany, molts dels quals han hagut de ser reubicats per poder aixoplugar-se de les precipitacions. Tot plegat ha fet que les persones amants del jazz acumulessin i acumulessin les ganes de gaudir d'una jornada de música en directe a l'aire lliure i han acabat per anar-hi a la primera oportunitat que han tingut i que Carmona ha definit com una "convocatòria immillorable".

Què és el jazz?

El cartell del Festival d'aquesta edició, que és la número 45, pregunta "Què és el jazz?". Per Carmona, el jazz "és viure-ho en directe i passar-ho bé" en jornades com la del Pícnic Jazz. Perquè aquest gènere musical, tot i no ser el que més s'ajusta a les modes actuals, té una capacitat de captivar persones i, com és el cas de Terrassa, ciutats senceres. "És la nostra banda sonora, la de la nostra ciutat, per la seva trajectòria, història i personalitat", ha matisat, i ha afegit que volien "crear un punt de debat entorn les 45 edicions del Festival".

Hi ha persones que descobreixen el sentit i l'essència del jazz en esdeveniments com el Pícnic Jazz, d'altres, en canvi, venen per l'ambient. "Avui és un dia especial per a molta gent. Hi ha que els atreu la música, d'altres la socialització i el lleure — ha comentat Susanna Carmona —. En qualsevol cas, l'objectiu és conviure, crear comunitat i que aquesta vagi engrandint". Una de les victòries per a l'organització és que al Pícnic Jazz d'enguany hi hagués una presència força elevada d'infants i joves. "Per nosaltres, la regeneració del públic és bàsica", ha confirmat, i ha assegurat que el Festival en general i el Pícnic en particular aconsegueixen captar l'interès d'un públic "molt més heterogeni, tant pel que fa a la procedència com per les franges d'edat" que el que tenen normalment a la Nova Jazz Cava.

Qui ha posat la música? 

Ara parlant sobre el que ha passat sobre l'escenari, la jornada ha comptat amb quatre actuacions diferents. Enguany s'ha volgut mantenir "l'essència eclèctica" que defineix l'esdeveniment alhora que s'han recorregut diversos estils jazzístics. Per començar, la banda Fredi's Jazz Band, nascuda a la veïna Matadepera i dirigida per Enric Alegre, ha obert boca amb les seves interpretacions festives de compositors mítics del swing i amb peces d'altres bandes sonores.

A continuació, la cantant britànica amb arrels irlandeses i palestines Sara Dowling i el trio format pel pianista local Ignasi Terraza, el contrabaixista Dario Di Lecce i el bateria Esteve Pi, han ofert al públic una actuació on els oients han pogut participar-hi de diverses maneres. A més, Dowling ha interpretat una peça en àrab en record i solidaritat amb el patiment de les persones a Gaza. 

Against de Blues, banda de formació a Terrassa, ha agafat el relleu amb una major intensitat i ritme elèctric amb les seves versions de clàssics del blues com Eric Clapton, Queen o els Beatles. Per acabar, el conegut saxofonista Dani Nel·lo ha posat punt final al Pícnic Jazz amb un concert que ha repassat els seus 40 anys sobre els escenaris.

Una reivindicació sorpresa

Abans que el jazz comencés a sonar, el grup activista en defensa de la sanitat pública, Marea Blanca, ha penjat de manera inesperada una pancarta a la passarel·la que hi ha a tocar de l'escenari i ha repartit papers amb missatges a favor d'un sistema de salut universal. A la pancarta es llegia: "La defensa de la sanitat pública és cosa de tots i totes" i també recordava que el pròxim 11 d'abril hi ha convocada una manifestació a la ciutat amb les mateixes reivindicacions.

Les famílies del Pícnic Jazz

Roldan-Salazar: "Fa 20 anys que venim, abans que naixessin els fills"

L'Ignasi Roldan i la seva dona ja saben el que és viure un Pícnic Jazz. "Fa 20 anys que venim — ha comentat l'home —, bastant abans que naixessin els nostres fills". Ell va començar a venir perquè un dels seus cosins formava part de Locomotora Negra, una de les bandes locals de jazz més conegudes, i el venia a veure. Enguany, ell i la seva parella han anat amb els seus el seu fill, la seva filla i una amiga d'aquesta última. La música, de fet, no se la va quedar tota el cosí de l'Ignasi Roldan, la filla toca el piano, el fill la guitarra i ell mateix també és pianista.

Rodríguez-Montero: "Poder venir amb la família i escoltar la música no té preu"

Es podria dir que els Rodríguez-Montero no són la família més experta a anar al Pícnic Jazz. "Potser venim des de fa cinc o sis anys", ha comentat la Paula Rodríguez. El fet que no hagin portat menjar i beguda de casa és un altre indicador. Tot i això, sí que tenen un veritable expert en aquest esdeveniment: el germà, que és pianista i trompetista, sí que hi ha acudit "des de sempre", ha explicat. A més, el pare de la família no surt a la fotografia, no perquè tingués vergonya de sortir-hi, sinó perquè estava a primera fila de l'escenari gaudint de la música en primeríssima persona. "Poder venir aquí amb la família i escoltar la música no té preu", ha assegurat Rodríguez.

Molina-Garcia: "És una pena que el parc estigui així només un cop l'any"

"Ens agrada el jazz i coses com aquesta són molt bones iniciatives", ha opinat en Jordi Molina. Cap d'ells toca un instrument, però sí que tenen familiars músics. El que més els agrada del Pícnic és "l'ambient, la bona música i el caliu que hi ha", ha destacat la Marta Garcia, que ha lamentat que "Vallparadís estigui així només un cop l'any" i troba a faltar més esdeveniments semblants. Ells anaven ben preparats per passar-hi el dia: vermut i pica-pica i de plat principal una amanida de pasta fresqueta per combatre una mica la calor del migdia.

Flor-Horta: "Nosaltres som més de pícnic que de jazz"

Ells sí que havien vingut amb anterioritat, però ja feia una temporada llarga que no acudien al Pícnic Jazz. "Avui feia bon dia i, com no teníem res a fer, hem decidit sortir a veure què tal", ha explicat en Víctor Flor, que ha afirmat que ells són "més de pícnic que de jazz". Bona prova d'això és que, a pocs minuts que la primera actuació hagués començat, ja s'havien quedat sense fuet i gairebé sense formatge. "Al final, la música és una excusa per gaudir d'un dia en família", ha apuntat Flor, i ha desitjat que el Pícnic Jazz "continuï molts anys més".

Grup Herrera-Carretero-González-Mondillo: "L'ambient és molt tranquil i pots escoltar música en un horari molt bo pels petits"

Elles no són ben bé una família, sinó que són un grup d'amigues que han aterrat al Pícnic Jazz per primera vegada. "Jo visc aquí a Terrassa i he arrossegat a les amigues avui aquí", ha dit la Míriam Carretero, que també ha explicat que va intentar venir abans, quan el seu fill era més petit, però la gran gentada la va espantar una mica. "Teníem ganes de venir i ara és un ambient molt tranquil i pots escoltar música en un horari molt bo pels petits", ha ressaltat Carretero. Per la seva banda, Cèlia Herrera ha comentat que un esdeveniment com el Pícnic Jazz "no el trobes arreu" i que va molt bé perquè els més petits també sociabilitzin.