La reconeguda i enyorada Colita, fotògrafa documental de referència a tot Espanya, serà una de les artistes presents a l'exposició "Pensar amb les mans", inclosa en el Cicle Terrassa Comissariat i concebuda per endinsar el públic en el passat industrial de Terrassa "a través del paper de la dona a les fàbriques tèxtils". La mostra s'inaugurarà aquest dissabte vinent (18 hores) i romandrà oberta fins al 31 d'agost a la Sala Muncunill.
L'exposició, comissariada per Carla Jaria, està formada per les obres següents: "Cada gesto", de Valentina Alvarado Matos; "Obreras en los telares", de Colita; "Topomezcolanza", de Mariona Cañadas i Pedro Murúa; i "Pintura, tira, trama", de Martina Manyà Vintró.
El Cicle Terrassa Comissariat celebra enguany la seva divuitena edició. Segons làrea municipal de Promoció Cultural, aquesta nova mostra "convida l’espectador a endinsar-se en el passat industrial de Terrassa a través del paper de la dona a les fàbriques tèxtils i descobrint la relació entre cos, treball i memòria a partir del saber manual femení".
L'exposició, comissariada per Carla Jaria, està formada per les obres següents: "Cada gesto", de Valentina Alvarado Matos; "Obreras en los telares", de Colita; "Topomezcolanza", de Mariona Cañadas i Pedro Murúa; i "Pintura, tira, trama", de Martina Manyà Vintró
Mariona Cañadas i Pedro Murúa, Valentina Alvarado Matos, Colita i Martina Manyà Vintró "donen forma a la mostra a través d’uns treballs realitzats des d’àmbits com l’audiovisual, la fotografia, el tèxtil o la pintura". Tots ells proposen una lectura crítica "que identifica el treball manual com un espai de resistència, de cooperació i de transmissió de coneixements i que, al mateix temps, connecta pràctiques artesanals, processos ecològics i llenguatges visuals contemporanis", agrega Promoció Cultural.
Les obres també posen de relleu "la dimensió social de la fàbrica com a espai de treball, però també de solidaritat i suport mutu entre dones".
El cicle
El servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, a través de Terrassa Arts Visuals, va posar en marxa el Cicle Terrassa Comissariat l’any 2009. Es tractava d'una iniciativa "destinada a impulsar el comissariat artístic contemporani a Catalunya".
Aquest programa expositiu neixia amb la voluntat d’obrir l’Espai Dos de la Sala Muncunill "a nous formats, discursos i narratives vinculades a les pràctiques artístiques contemporànies, esdevenint una plataforma de recerca, experimentació i difusió cultural".
Al llarg de la seva trajectòria, Terrassa Comissariat "s’ha consolidat com un projecte de referència en el suport als comissaris i comissàries emergents, fomentant la seva professionalització i visibilitat dins el sector de les arts visuals, així com contribuint a la dinamització del teixit cultural del territori", segons l'Ajuntament.
La reflexió de la comissària "sobre dones, treball tèxtil i memòria a Terrassa"
"El passat industrial de Terrassa està profundament inscrit en el cos de les dones", apunta Carla Jaria. La comissària de l'exposició recorda que la indústria tèxtil "va ser un eix del progrés de la ciutat i i va incorporar la mà d’obra femenina apropiant-se de les capacitats corporals associades històricament a la feminitat: la destresa manual, l’atenció al detall o la precisió del gest". Aquestes habilitats, fruit d’una transmissió generacional, "van ser sistemàticament deslegitimades com a coneixement formal al considerar-se naturals, tot i ser imprescindibles per al funcionament de la cadena productiva". Des d’aquesta fricció, "Pensar amb les mans" explora el pas del taller domèstic a la fàbrica "com una reorganització del saber corporal femení en un règim capitalista de control del temps i del cos".
"A la fàbrica, el cos femení s’integra com a força de treball mentre el coneixement que sosté el gest queda fora del relat productiu. Aquesta reorganització implica una segregació de tasques segons gènere, que determina salaris i trajectòries professionals", assenyala Jaria. Però la fàbrica no és només un espai de disciplina: també ho és de cooperació i suport, diu. "Les dones hi generen complicitats i aliances informals que sostenen la solidaritat obrera. A través de cinc artistes, l’exposició posa el focus en els sabers corporals i en les formes de relació que han fet possibles espais de resistència col·lectiva. Aquí, el teixit, les mans i els ritmes del cos apareixen com llocs de memòria compartida, des d’on es qüestionen els vincles entre temps, treball i valor", conclou.
- Sala Muncunill de Terrassa
- Nebridi Aróztegui
Les obres de "Pensar amb les mans"
Valentina Alvarado Matos
Obra: "Cada gesto", 2024Color, 16 mm – 2K / Digital 5.1 9’ 47”. Una producció del CCCB amb la col·laboració de DONES VISUALS i la Diputació de Barcelona.
L’obra de Valentina Alvarado Matos (Veneçuela, 1986) "s’articula a partir d’una pràctica audiovisual i expandida que investiga la relació entre imatge, materialitat i memòria. El seu treball parteix sovint del diàleg amb suports com la pel·lícula analògica, el paper, la veu o la ceràmica, entenent-los com a espais de traducció entre experiència i relat. A través d’aquests llenguatges, explora processos vinculats a la memòria, la construcció de la identitat i les formes de representació del paisatge", segons explica la presentació del projecte.
"Cada gesto" és un retrat en moviment "que s’apropa a la ciutat de Barcelona a partir de la petjada i la vida interior dels seus tallers artesanals". La peça desplaça la mirada cap a les mans i els gestos del treball manual, convertint-los en eix narratiu i visual. "A través de diverses dones artesanes, el film construeix una ciutat tàctil, on la pràctica del fer esdevé forma de percepció. En aquest recorregut, el detall i la repetició en el moviment obren un espai de lectura del treball manual com a forma de coneixement situat, on la matèria i el gest articulen una altra temporalitat de la ciutat", subratllen els responsables de Terrassa Comissariat.
Colita
Obra: "Obreras en los telares. Poblenou, Barcelona 1976-1977". Baritado Glicéé. Còpia moderna enmarcada en fusta. 51×62 cm (cada una). Procedeix de l'Archivo Colita Fotografía.
Colita (Barcelona, 1940 – Barcelona, 2023) és una de les figures fonamentals de la fotografia documental a Espanya. La seva obra, desenvolupada especialment a partir dels anys 1960 i 1970, "retrata escenes de la vida cultural, social i política des d’una mirada directa, propera i compromesa", indica Terrassa Comissariat. Amb un llenguatge visual centrat en el gest quotidià i en les relacions humanes, "la seva fotografia posa especial atenció en els cossos, els espais de treball i les transformacions socials del tardofranquisme i la Transició".
Les imatges d’"Obreras en los telares" formen part d’un reportatge realitzat en una fàbrica tèxtil del Poblenou entre 1976 i 1977 i publicat a la revista Vindicación Feminista, una de les primeres publicacions feministes de la postdictadura. "Les fotografies documenten la incorporació massiva de les dones al treball industrial i les condicions de desigualtat que estructuraven aquest sistema productiu. Colita centra la mirada en els gestos repetitius, la maquinària, la concentració i la proximitat física entre treballadores. Les imatges mostren el treball tèxtil com una experiència corporal compartida, fent visibles aquelles formes de treball femení que històricament han quedat fora del relat industrial dominant", afirma la presentació.
Mariona Cañadas & Pedro Murúa
Obra: selecció de peces del projecte "Topomezcolanza 2025", en curs.
Les obres de Cañadas i Murúa "estan compostes principalment per fibres vegetals, com el lli i el cotó; polpa de paper elaborada amb cel·luloses de procedències diverses, i varietats de plantes, terres i tints recol·lectats d’un descampat veí". La pràctica de Mariona Cañadas (Barcelona, 1991) i Pedro Murúa (Santiago de Xile, 1991) "se situa en la intersecció entre el llenguatge tèxtil, el paisatge i els processos ecològics, entenent el treball amb fibres, pigments i matèries orgàniques com una forma de relació amb l’entorn i els seus ritmes", segons Promoció Cultural.
A través del teixit i la recol·lecció de materials, els artistes "desenvolupen processos vinculats a la temporalitat del cos i als ritmes propis de la matèria". El seu treball "reivindica el valor dels processos manuals, del gest repetit i de les formes d’atenció associades al treball artesanal". Les peces presentades formen part de "Topomezcolanza", una recerca situada al voltant d’un descampat proper al seu espai de treball a La Escocesa, al barri del Poblenou de Barcelona.
A partir de plantes, terres, restes minerals i fibres vegetals recol·lectades de l’entorn, "el projecte investiga els processos de transformació i coexistència que emergeixen en aquests paisatges residuals. Més enllà de buscar un color específic, les obres funcionen com a registres materials del lloc i de les seves temporalitats. El teixit apareix com una estructura de relació entre cossos, vibracions, matèries i ecosistemes, mentre el tint i la trama esdevenen espais d’experimentació des d’on pensar formes de convivència i regeneració".
Martina Manyà Vintró
Obra: "Pintura, tira, trama". 2026. Tela de cotó crua pintada, acrílic, pigments, fil de cotó, seda.
La pràctica de Martina Manyà Vintró (Barcelona, 1983) "explora la pintura com un espai d’experimentació formal, sensorial i poètic. La seva obra s’expandeix cap al tèxtil, l’escenografia i la instal·lació, desbordant els límits tradicionals del llenç per explorar les dimensions materials i espacials de la pintura. A través del treball manual i del contacte sostingut amb la matèria, les seves peces investiguen la relació entre gest, temporalitat i transformació".
"Pintura, tira, trama" forma part d’un procés de recerca i experimentació "sobre maneres de transformar materials sobrants de la seva pràctica pictòrica". A partir d’obres descartades, fragments de tela o marges de pintura, "Manyà treballa amb tècniques com cosir, assemblar, tenyir o teixir per generar noves formes híbrides entre pintura i tèxtil". La peça posa el focus en la idea d’insistir i persistir, "tant en relació amb els materials com amb el propi gest". L’acte de teixir es manifesta aquí "com una manera d’aturar-se i reconnectar amb el temps del cos, a través d’una acció repetitiva que oscil·la entre l’automatisme i l’atenció conscient". El gest tàctil i reiterat amb la matèria "esdevé així una forma de relació amb la repetició, la cura i la reparació".
Talent emergent
El tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat i regidor de Promoció Cultural i Audiovisual, Joan Salvador, destaca que el Terrassa Comissariat "és un cicle d’Arts Visuals de referència que sempre ha apostat pel talent emergent i per apropar els nous llenguatges visuals al públic, consolidant aquest cicle i la Sala Muncunill com a grans espais per a les noves propostes i formats de l’art contemporani".
De fet, el Terrassa Comissariat, al llarg dels seus 18 anys, "s’ha consolidat com una proposta cultural sòlida i en un aparador que ha donat visibilitat al treball de moltes comissàries i comissaris que han treballat a Terrassa i que han obtingut després un gran reconeixement professional a nivell nacional i internacional. Uns curadors i curadores que a Terrassa van tenir l’oportunitat de mostrar tot el seu talent i potencial".
Horaris de la Sala Muncunill
De dimarts a divendres, de 16 a 20 hores.
Dissabtes, d’11 a 14 hores i de 16 a 20.
Diumenges, d’11 a 14 hores.
Dilluns i festius, la sala roman tancada.
