Afirma que el que li interessa és “capturar el moment”. Fa ús de la llum, que crema i que dirigeix la mirada cap a un punt, com a protagonista. Livia Gallignani obre a l’espai La Cúpula de Terrassa una exposició de fotografies de la vida quotidiana i racons urbans per explicar històries, i tot ho fa en blanc i negre i amb la discreció d’un telèfon mòbil.
Un tret de sorpresa a la finestra d’un tren tradueix en efecte de mirall la figura d’una nena mirant la mar i tot pot semblar un muntatge en tècnica de collage, amb aquestes taques, però no ho és, perquè és una fotografia pura i dura. Pura i dura, amb llum cremada, en blanc i negre, com la fotografia que capta un tram de l’avinguda de l’Abat Marcet en sentit a la plaça de l’Aigua i amb adreces d’horitzó; el final de l’avinguda s’endevina com un punt de fuga de redempcions, un fulgor que culmina el trànsit conegut i per conèixer. “Al final de tot hi ha un personatge, en petit”, destaca Livia Gallignani. Totes dues obres formen part de “Volver”, l’original exposició de Gallignani instal·lada a la Sala Cúpula d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
El Grup Fotogràfic de l’entitat organitza la mostra. Són 18 les imatges disposades en les parets de l’espai expositiu situat al carrer de Sant Pere. Són 18 les fogonades activades per l’artista italiana, un parell d’elles mostrades en solitari, la resta agrupades en sèries. I totes, amb una particularitat de sortida, de l’instrument utilitzat per a la captura: un telèfon mòbil.
Aquesta és l’eina creativa principal, la característica definidora de l’obra de Livia Gallignani. Amb un mòbil atrapa tristeses suggerides i paisatges urbans, i algunes impotències. Fins i tot uns coloms al parc de Vallparadís. “Potser és una eina més vulgar que una càmera, però permet actuar amb més rapidesa i amb més discreció. El que m’interessa és capturar el moment”, explica l’artista. I afegeix que la llum “és una protagonista més i dirigeix la mirada cap a un punt concret”. L’autora intenta explicar una història en cada imatge “i compondre una escenografia”, però sense muntatges previs, aprehenent la realitat.
- Fotografia titulada "Mirant la mar des de la finestra del tren"
Les imatges estan emmarcades per un gris 50, un gris de tonalitat mitja, que accentua les possibilitats dels blancs, encara que la llum hi aparegui cremada, una de les marques de la casa; una de les característiques formals d’un estil “molt visceral”, en paraules de Samuel Garrofé, director d’art del muntatge juntament amb la protagonista. El recorregut visual de descobertes es pot llegir com un repertori d’elements de neodocumentalisme, dietari personal i imatge urbana que conviuen vinculats per un fil “molt pictòric”, afegeix Garrofé. Els treballs estan plasmats en tintes pigmentades negres sobre paper d’art de 320 grams.
Una barca encallada en un terreny pantanós succeeix a una pintada en una paret i a la silueta d’uns nois darrere un reixat. La tensió es palpa entre angoixes del blanc i el negre al voltant d’una taula, amb un home i una dona joves, ell transmetent un desafiament misteriós, ella com pensativa i temorosa alhora. “Koino Yokan”, es titula aquesta imatge que l’artista va atrapar en un bar i ha plantejat “com si fos una peça teatral”. Altres fotografies presenten noms més directes: “Mirant la mar des de la finestra del tren”. És la de la nena que observa la mar.
- Obra present a la mostra de Livia Gallignani
El projecte de Gallignani fa un ús existencial i, de vegades, despietat del blanc i negre, segons resa la presentació de la mostra d’una artista que teixeix un viatge caracteritzat “per un sentit d’urgència comunicativa”. El repertori gràfic combina imatges crues i naïfs amb exploracions de geometries arquitectòniques fredes ubicades en espais que podrien semblar indefinits. Hi ha racons de ciutat on la presència humana sembla no haver arribat, “però que en conserven una empremta tangible”. La fotògrafa mira la vida quotidiana i la urbs, “capturant moments efímers, gestos, trobades i situacions”. La dimensió expressiva queda reforçada pels contrastos del blanc i negre.
La mostra, titulada “Volver”, està organitzada pel Grup Fotogràfic d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals i romandrà a La Cúpula fins el 31 de juliol
El treball de Livia Gallignani posa èmfasi en la perspectiva personal sobre la realitat, més enllà de les capacitats tècniques del dispositiu. En un racó, en una cantonada, en un moment, sorgeixen detalls de poesia visual de la vida quotidiana, com passa a la sèrie de tres fotografies “Volviendo a Bologna contigo”. El gris 50 emmarca també una tristor de pluja. Segons el Grup Fotogràfic, les peces seleccionades mostren “com el poder d’una imatge depèn, en última instància, de la sensibilitat del fotògraf i de la seva capacitat per descobrir significat en els petits esdeveniments de cada dia”.
Amb la Fura dels Baus va començar tot
Livia Gallignani (Ravenna, 1978), llicenciada en Història de l’Art i del Teatre per la Universitat de Ferrara, es va especialitzar en Teatre Contemporani i va fer el projecte final de carrera sobre La Fura dels Baus. Va venir a Barcelona per aquest motiu acadèmic i va decidir quedar-s’hi. Viu a Terrassa des del 2018. “Barcelona és molt estimulant però també molt gran i allà és difícil entrar en determinats contextos. A Terrassa estic molt a gust i a Amics de les Arts m’han acollit molt bé”, comenta. Fotògrafa autodidacta, es va apassionar per aquest art seguint el deixant del seu avi i el seu oncle.
