La lluna, el mar, el vent, poemes musicats, silencis, amor i tristesa, olor de tarongina. Tot això pujarà aquest divendres, 27 de febrer, a l’escenari de la Nova Jazz Cava en el muntatge de Joel Minguet sobre els anys de joventut del poeta granadí i el seu vincle amb Dalí. “Lorca” dramatitza i posa música de guitarra als primers anys literaris de Federico.
Tot comença amb un arpegi de guitarra. Federico García Lorca, ocell de paraules, vola des de Granada per anar a estudiar a Madrid i s’instal·la a la Residencia de Estudiantes, pol d’ebullició cultural de l’època. Allà coneix Salvador Dalí. Fruit de l’amistat viatja a Cadaqués, on coneixerà l’Anna Maria Dalí, amb qui establirà un estret vincle. Lorca torna aquest divendres a Terrassa. Va venir a la ciutat l’octubre de 1935 i enguany farà 90 anys del seu assassinat. Tot quadrarà, en misteri de poesia, música i teatre, a uns pocs metres del lloc (el Teatre Alegria) que exhibeix una placa commemorativa d’aquella visita. A les 21.30 hores, l’actor terrassenc Joel Minguet pujarà a l’escenari de la Nova Jazz Cava per presentar a la ciutat “Lorca”, espectacle dramatitzat i musical.
“A l’Argentina deien que presentava Lorca com un amic, i un amic no se’l mata”, diu Minguet
La de Terrassa serà la representació número 190 de la gira d’aquesta proposta de Minguet nascuda el 2018 al Teatre Romea. Quan l’espectacle va desembarcar a Buenos Aires, s’hi feien quatre muntatges diferents i simultanis sobre el poeta granadí. Què n’aporta de nou aquest? “A la premsa argentina es va destacar que aquest Lorca havia estat menys revisitat. És el de joventut, menys conegut, el Federico que coneix Dalí, que viatja a Cadaqués; el Federico més jovial”, comenta l’actor que dona vida a una figura transitada però encara amb arestes per descobrir o conrear.
A un amic no se'l mata
“Quan musicava poemes i cartes tenia clar que ho feia des de la meva sensibilitat. A l'Argentina deien que presentava Lorca com un amic, i a un amic no se’l mata”, reflexiona el creador d’un espectacle que, malgrat el seu apropament al poeta jove, no obvia el seu assassinat en una proposta que combina poemes musicats com a columna vertebral, però també escrits epistolars i un anecdotari amb quatre fets que funcionen com a fil conductor de l’obra.
- Joel Minguet
- ALBERTO TALLÓN
A l’últim fragment (tampoc podia obviar-ho), Minguet introdueix el biaix local i fa una picada d’ullet a la visita del poeta a Terrassa, a l’estudi del seu amic Josep Rigol i Fornaguera, a les esglésies de Sant Pere, a la seu d’Amics de les Arts, “on va fer parlar el piano”, i a veure una funció de la seva obra “Yerma” en un teatre ple de gom a gom, amb més de 2.000 persones. Minguet va tirar del lorquià fil terrassenc l’any passat, el del 90è aniversari de la visita.
La de Terrassa serà la representació número 190 de la gira d’aquesta proposta
Aquest nou “Lorca” té la lluna com a leitmotiv i l’amistat amb Dalí, guitarra espanyola el dramaturg, guitarra elèctrica el pintor, com a punt de partida d’un recorregut atmosfèric i intimista amb la paraula, la pluja, el mar, Cadaquès, ocells, gats, el vent i una aroma discreta de tarongina. Sona la guitarra al principi, any 1919, “Si mis manos pudieran deshojar”; trobada entre Dalí i i el seu “Lorquito”, any 1925, primer viatje a Catalunya; any 1927, segona estada a Cadaqués...
“Ens apropem a un amic”, resumeix Minguet, que comença i acaba el muntatge amb sengles monòlegs dedicats a aquell “noble Federico de la tristeza” que va definir Vicente Aleixandre. “El procés de creació va ser molt intuïtiu, una immersió en el temps que va anar fluint”, assenyala l’autor. La funció estableix els fonaments de la dramatització en la paraula i la música, però també en la atmosfera de llum i so. I en els silencis. “Si hi ha silencis o poemes que toquen l’ànima d’algú i el fan volar, ja estic content”, conclou l’autor. L’obra va arribar “de forma no buscada” per no marxar: “Lorca està en el nostre imaginari col·lectiu i és immens. Té tants racons que no te l’acabes”. A Terrassa en té uns quants.
