Mag Lari: "És tot el que passa a la vida, tot allò que ens sorprèn o no té explicació lògica, però ens fa feliços"

Porta a l’esquena més de 2.500 funcions en una trajectòria difícilment comparable. Aquest dissabte, 28 de març, torna a Terrassa, a LaFACT, amb un espectacle estrafolari, com ell mateix es defineix. Diu que la màgia va més enllà de la part artística

Josep Maria Lari Viaplana (Barcelona, 1973) és il·lusionista des de fa 35 anys. I és estrafolari, molt. Ha actuat a recintes de tot Catalunya i tot Espanya amb espectacles com “Secrets”, “Splenda”, “Una nit amb el Mag Lari”, “La dolce vita” o “Ozom”, i ha passat per festivals internacionals de màgia de mig món. Hi ha pocs mags tan populars com ell, un fix a la ràdio i la televisió, a TV3, Antena3, La Sexta i Tele5, perquè, més enllà dels paranys associats a la seva professió, ha esdevingut un “showman” amb una particular capacitat comunicativa. Va fer desaparèixer els 65 músics de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, però també ha provocat aparicions insòlites, com la de Belén Esteban a “Sálvame”. També ell es va esvair en un escenari de la mà del seu admirat David Copperfield. Ha escrit quatre llibres de màgia, un dels quals dedicats al seu venerat Michael Jackson.

Presentador, durant dues temporades, del programa “Pura magia”, de TVE, on dirigia també l’acadèmia, ha presentat la gala dels Premis Gaudí de Cinema. Atresora premis en una carrera amb més de 2.500 funcions i treballa (també) per al Mago Pop. Té la seva pròpia escola de màgia a Barcelona i ha obert al seu domicili, a Castellserà, la Casa dels Àngels, un habitatge encantat amb portes secretes, objectes sorprenents i escales sinistres. Aquest dissabte torna a Terrassa, cita obligada en la seva trajectòria. Ho fa amb “Strafalari”, un espectacle participatiu i en gran que desplegarà en dues funcions a LaFACT Cultural, la primera a les 17 hores, la segona a les 20. 

L'entrevista

Terrassa ja constitueix una escala ineludible en les teves gires... Sí, vinc a Terrassa gairebé cada any. “Strafalari” és el meu últim espectacle, amb el qual fa tres anys que estem de gira. Ja el vaig representar en aquesta ciutat, i va anar molt bé.
 
Resa la presentació de l’espectacle que en tu tot és estrafolari: l’humor, els números, el vestuari. Tot el que es diu és cert? El títol que vam triar per a l’espectacle reflecteix aquest vessant, que és molt típic meu. Efectivament, soc molt estrafolari, ho he estat sempre, i amb aquest caràcter estrafolari juguem en aquesta proposta. El meu sentit de l’humor no és habitual, com tampoc és habitual el nostre disseny de vestuari, per exemple, ni la música que emprem en els espectacles. També els personatges creats xoquen a la gent. La majoria dels mags juguen amb els efectes i els trucs, però a mi m’agrada fer-ho també amb la posada en escena.

De fet, durant la teva trajectòria has contribuït a la renovació escènica de la màgia. Consideres que abans estava molt anquilosada? Quan era jove, totes les maneres de procedir eren molt clàssiques. Per exemple, quan aprenia l’ofici ens recomanaven que uséssim només música, sense lletra, per no despistar al públic. Jo vaig decidir no fer cas a això, i utilitzo lletres, per descomptat.

La màgia i la seva narrativa han canviat molt en adaptació als gustos del públic i a les transformacions socials? Amb el pas del temps, la gent ja entén la màgia com un espectacle integral, més que com un repertori de jocs sorprenents, més que com una acumulació de trucs.

Quines influències artístiques destaques en la teva carrera? M’han influït tant l’espectacularitat de David Copperfield com els trucs de Juan Tamariz. I la Carpa Màgica i Enric Magoo. Hem tingut i tenim molts mags, i molt bons.

“La gent entén la màgia com un espectacle integral, més que com un repertori de jocs”

A casa nostra, almenys a Terrassa, es programen amb una certa freqüència espectacles de màgia, de petit format. Viu el sector una revifada o la seva salut és feble? Jo diria que la màgia no té mala salut, però no m’atreveixo a assegurar que visqui un bon moment, un moment que podem considerar òptim. Altres arts, des del teatre al circ, tenen molta més visibilitat. Amb la programació de la màgia no passa el mateix, encara que aquí, a Barcelona sobretot, la situació s’hagi tornat diferent gràcies, especialment, al fenomen del Mago Pop. 

Per què creus que segueix pendent aquesta assignatura? Crec que perquè no hi ha formació, perquè no hi ha escoles professionals de màgia com sí que n’hi ha en altres disciplines. I ningú fa oficialment res per augmentar la categoria de la màgia.

Parlaves de la influència del Mago Pop, amb qui treballes de manera regular i de manera estreta, com a director artístic dels seus espectacles. Com portes aquest vessant? Porto molt de temps amb ell, gràcies a Déu. M’agrada molt aquesta faceta, que desenvolupo en l’empresa de màgia més important del món. Dirigir aquests espectacles del Mago Pop és un autèntic privilegi. 

Aquest treball amb Antonio Díaz, el Mago Pop, afecta en positiu als teus projectes en forma de retroalimentació? Són dues facetes molt diferents i canvio el xip quan em dedico a la direcció de les propostes del Mago Pop, per canviar de nou quan em dedico als meus muntatges. Per descomptat, tot serveix, tot en la vida constitueix un aprenentatge, però els dos treballs els tinc ben delimitats.

A alguns espectadors no els queda clara la diferència i els vincles entre l’escapisme, l’il·lusionisme, el mentalisme i altres aspectes. Per a tu són modalitats molt diferents o és necessari interrelacionar-les? Tot és el mateix i forma part del mateix món, màgia i il·lusionisme. L’escapisme és un joc més dins de la màgia, és igual com acabi sent aquesta. Recorrem a totes les especialitats, passant d’una categoria a una altra, per mantenir al públic atent. 

Què és la màgia, Mag Lari? La màgia va més enllà de la part artística. És tot el que passa a la vida, tot allò que ens sorprèn o no té explicació lògica, però ens fa feliços.