Una inflamació de color es combina amb aparicions que evoquen el surrealisme en mags estranys o composicions que tenen molt de teatral. Per allà apareix Sísif. La figuració clàssica es troba amb estructures simbòliques contemporànies en l'exposició de Jean Ohm que ocupa les parets de la Sala Paüls fins aquest dissabte vinent, 31 d'octubre, i que consta de 15 peces i dos llibrets explicatius. Cada obra disposa d’un sobre amb el títol del quadre i una targeta amb una explicació de la peça.
"La meva obra explora la condició humana a través d'un diàleg entre la tradició pictòrica clàssica i l'imaginari contemporani", comenta l'artista, que es basa en figures mitològiques, escenes urbanes i símbols "per abordar temes com el temps, els cicles, la tenció experimental i la transformació".
Relació amb el paisatge
"Temps, mite i transformació" és el títol de la mostra, integrada per olis i obra digital impresa en els quals la geometria funciona "com una arquitectura mental que emmarca l'individu dins d'espais de reflexió". Jean Ohm afirma que proposa "una relació inextricable entre l'estat mental dels individus i el paisatge que els envolta".
Les peces d'origen digital s'han originat com a NFT (de l'anglès "Non-Fungible Token"), un certificat digital d'autenticitat i propietat que utilitza la tecnologia "blockchain" (cadena de blocs) per convertir una obra d'art digital en una peça única, irrepetible, d'edició limitada. L'artista les ha creat a partir de fotografies i dibuixos propis. Tanmateix, diu, tant l'oli sobre tela com les obres digitals "sorgeixen del mateix enfocament conceptual i pictòric". Les peces digitals "també poden presentar-s'en format imprès, mantenint la seva presència física i expositiva en contextos de galeria".
- Peça de Jean Ohm present a l`exposició
- Jean Ohm
Jean Ohm no situa la pintura de tècnica tradicional com a oposada a la digital. Les aborda "com a llenguatges complementaris" que amplien la noció de presència i permanència en l'art contemporani. Tampoc hi ha experimentació tecnològica nua, sinó continuïtat conceptual, una mateixa sensibilitat pictòrica amb dues eines.
Suspensió
El territori que transita Ohm és híbrid, sense cerques nostàlgiques ni derivacions historicistes. Les seves obres "reinterpreten la tradició a través de la consciència actual", en paraules dels responsables de la Sala Paüls. Les figures recurrents, aquells mags, o els individus en suspensió, "apareixen en espais que oscil·len entre allò físic i allò psicològic", en escenaris que funcionen com a metàfores de l'existència contemporània: llocs d'actuació, repetició i introspecció.
El cercle, la roda i el marc, elements geomètrics, exerceixen un paper estructural i al·ludeixen al temps cíclic, al destí i a la repetició "inherent a l'experiència humana". No són recursos decoratius, sinó que construeixen una tensió "entre la quietud i el canvi, oferint sempre una porta oberta a la transformació".
