A Terrassa viu i produeix un home que conserva 750 adreces postals, i no per un passat laboral com a oficinista ni empresari, sinó per pur amor a l'art. Adreces postals, no electròniques, se subratlla. El seu nom és Salvador Benincasa, és pintor de llarga trajectòria, té 80 anys, es fa dir Valdor com a nom artístic, va pertànyer a la colla de Floreal Soriguera i durant dècades ha esdevingut un dels impulsors de l'art postal a Catalunya. A Terrassa, per descomptat, en va destacar com a propagandista. Ha estat tal la seva empremta en aquesta modalitat artística, consistent a crear i enviar per correu (postal, una altra vegada) obres de petit format, que ha estat convidat a un certamen internacional que s'obre a Conca aquest dijous. Formarà part d'una performance que serà filmada per La 2 i apareixerà en el programa Metrópolis, mític espai televisiu dedicat a la cultura contemporània.
L'esdeveniment l'impulsa el Museo Internacional de Electrografía-Centro de Innovación en Art y Nuevas Tecnologías (MIDECIANT), una institució centrada en l'art electrogràfic i digital, situada a Conca i associada a la Universidad de Castilla-La Mancha. Valdor i altres conreadors de l'art postal van donar 5.000 obres a aquest museu l'any 2008. Ara tornen a la ciutat castellana per participar en una convocatòria d'homenatge a Pere Sousa (1955-2023) que inclou una exposició sobre la publicació com a pràctica central de l'art postal.
Sousa, considerat una figura indispensable en aquest moviment a Espanya, va articular una xarxa internacional basada en la circulació, l'intercanvi i la comunicació directa entre artistes. Va dirigir la publicació POBOX durant la dècada de 1990, des del seu primer número el 1994 fins a l'últim el 1999. Un any abans havia creat la plataforma d'activisme cultural Merz Mail, la pàgina web de la qual reuneix gran part del seu treball, des de publicacions a obres interdisciplinàries, passant per una àmplia recerca sobre la genealogia de l'art postal. El mateix Sousa va donar una col·lecció de documents al MIDECIANT l'any 2019. Al final de l'exposició, els visitants podran veure la IV Convocatòria d'Art Postal, amb obres que, segons el museu, amplien el gest fonamental d'aquesta pràctica: enviar, rebre, respondre. La xarxa roman activa. Valdor apunta que "enviar coses per correu és cada vegada més car i molta gent s'ha passat a la xarxa". A internet, és clar. No obstant això, la quantitat de creadors en intercanvi permanent a tot el planeta és "incalculable".
- Peces d`art postal conservades per Valdor
- Nebridi Aróztegui
Encara queden romàntics. La inauguració a Conca inclourà la performance "Red eterna. Homenaje", en la qual participaran els terrassencs Salvador Benincasa, Montserrat Bonet i Javier González. Benincasa, Valdor, també va posar en marxa dues publicacions, amb la col·laboració editorial de González: Homo (del 2004 al 2026) i Icaria (del 2019 al 2023). Per descomptat, les enviava per correu. L'art postal és comunicació a través del canal ordinari anterior al món virtual; és propagació, tant d'obres pictòriques de reduït format (la majoria, de 10 x 15 centímetres) com de poesia visual; és expressió artística popular que Valdor conreava ja de jove, "quan ni sabia que existia aquest món". Anys després no va aconseguir, diu, que a Terrassa, en cercles artístics i acadèmics, "es concedís valor a aquest moviment". L'altra cara de la moneda la va veure a la Universidad de Castilla-La Mancha, afirma: "Ens van atendre com a reis i fins i tot van crear una beca per catalogar les 5.000 obres donades".
L'art postal és comunicació a través del canal ordinari anterior al món virtual; és propagació, tant d'obres pictòriques de reduït format (la majoria, de 10 x 15 centímetres) com de poesia visual
El pintor terrassenc Antoni Miralda "també feia art postal", recorda Benincasa. El "mail art", com a moviment d'intercanvi global, no té jurats, ni processos de selecció, ni censura, i les obres no es retornen, ni es compren, ni es venen, com l'afecte veritable, perquè l'objectiu és l'intercanvi i la comunicació, no el mercat, i hi pot participar qualsevol persona, des d'artistes consagrats a aficionats, fins i tot nens. El format pot ser una postal, un sobre decorat, una carta, un collage, un fanzine, un segell d'artista o un objecte tridimensional petit. Normalment, les peces no es retornen i solen exhibir-se públicament en exposicions col·lectives. "Qualsevol obra és vàlida si es fa amb intenció", sentencia Valdor. La vàlua artística "radica en la relació comunicativa, no en l'objecte", diu l'artista. "Els postalers de cor no participen en concursos", afegeix. Respecten la premissa històrica de l'art postal: sense diners, sense selecció, sense jurat, sense devolució.
Calàbria, Buenos Aires, Terrassa
Salvador Benincasa Pagliaro va néixer a Calàbria (Itàlia) l’11 de maig del 1946. Amb 6 anys va emigrar amb els seus pares a Buenos Aires. Va treballar a Aerolíneas Argentinas, fins que amb 30 anys va venir a Terrassa. De petit ja pintava en un rierol del Río de la Plata i potser per això ha reproduït molt ambient mariner, amb els vaixells com a símbol del cos i la navegació, com a símbol de la vida. A finals del 2015 va exposar “marines circulars”, pintades sobre taps de fusta i alguns collages, elaborats amb elements trobats a la platja de Sant Feliu de Guíxols; fins i tot, una sardina. Gran aficionat al jondo, va escriure el llibre “Flamenco en Terrassa” i va freqüentar moltes cases regionals. Al Centro Andaluz de Nueva Carteya va obrir l’espai Julio Romero Torres.
Per motius econòmics, no sempre es va dedicar tot el que volia a la creació de l’art postal. “Sempre he viscut del meu treball, però m’agrada l’art popular”, sosté aquest pintor, autor “de molt d’art polític” que ha regalat. Ha fet assajos sobre literatura i còmic.
