El dolor del desig

Ara es compleixen unes tres dècades que un jove dramaturg terrassenc, Sergi Belbel estrenava com a director “Desig”, de Josep Maria Benet i Jornet, al Teatre Romea. L’elenc d’aquell 1991 era de primera línia: Imma Colomer, Àngels Poch –de Terrassa–, Josep Maria Pou i Lluís Soler. Belbel feia tribut a un dels autors i també mestre considerat com un dels renovadors del teatre català. La directora Sílvia Munt ha pres el relleu a Belbel i aquest dijous estrena la seva versió de l’obra al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El repartiment artístic torna a ser d’excel·lència: Laura Conejero, Carles Martínez –de Terrassa–, Raimon Molins i Anna Sahun. Munt es mostra agraïda de portar a escena “Desig”. Diu que és un text valent. Destaca que és un obra en la que Benet i Jornet parla del dolor del desig, perseguit, però no complert”. Ho fa a través de quatre personatges de vida rutinària que guarden secrets inconfessables i que esclataran en una nit i enmig de l’espai del no-res. L’actor Carles Martínez també se sent agraït de l’oportunitat que li ha donat Sílvia Munt per interpretar a Benet i Jornet. “Treballar amb la Sílvia és un regal perquè uneix talent i sensibilitat. Cuida cada detall i amanyaga als actors com mai. Et sents molt còmode”. Explica que “aquesta obra que porta títol de poema, com gairebé totes, se centra en una dona casada (Laura Conejero) que evoca una relació del passat”. El Carles interpreta el marit. “El punt de partida és la relació de parella que ja fa un temps que és trencadissa perquè ella amaga un amor de fa temps. El que passa és que Benet i Jornet s’estén més enllà d’aquesta passió oculta per crear una situació dramàtica i de misteri, policíaca... Però també hi posa humor”. Segona trobada Aquesta és la segona obra de Benet i Jornet que interpreta Martínez. La primera, que també hi era el terrasenc Pep Ferrer, va ser “Descripció d’un paisatge”, que es va estrenar la tardor passada a la Sala Beckett amb direcció de Toni Casares. L’actor reivindica a l’autor. “Benet i Jornet és un dramaturg contemporani important perquè, a partir de la seva escriptura, fa un retrat de temes que afecten una generació que va viure l’última època del franquisme i la transició. Les seves històries parlen d’una realitat opressiva i d’uns sentiments amagats que es desperten i s’alliberen. A mi em recorda a Harold Pinter”. Martínez creu que ara pujarà més als escenaris. “Benet i Jornet va tenir una època en la qual es parlava molt d’ell per ser autor de les telenovel·les d’èxit com ‘Poble nou’ i ‘Nissaga de poder’ i això poder va deixar més de banda el vessant més teatral. No sé sí és just o injust que ara aflori. El cas és que quan un creador ha traspassat, hi ha més interès. És inevitable”. I posa, per exemple, grans noms d’artistes internacionals com Modigliani i Van Gogh que van tenir reconeixement després de la seva mort. I afegeix que encara queda per redescobrir a Benet i Jornet. “La seva dramatúrgia té molta força i sempre motiva llegir coses que no sabies. És com trobar un tresor”. “Desig” es representarà fins al 6 de març a la Sala Gran del TNC. Quan s’acabi, Martínez estarà a punt d’estrenar “Síndrome de gel” de Mohamad Bitari i Clàudia Cedó al Lliure de Gràcia. Serà el 23 de març. L’obra és un retrat esfereïdor de la crisi migratòria a Europa i està dirigida per Xicu Masó amb qui ja ha treballat varies vegades