Un manifest d'amor a la natura

Crítica de dansa  Companyia: Carolyn Carlson/ Obra: "The tree"/ Dia 5 de novembre de 2022/ La Factoria Cultural Estem davant d’un escenari quasi buit. Només hi ha un tronc d’un arbre on un ballarí s’apropa i s’allunya. Aquest tronc, despullat, és el protagonista de “The tree” (arbre en català), la peça de dansa creada per la reconeguda Carolyn Carlson i que la seva companyia va interpretar aquest dissabte a La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT). La coreografia, amb la que Carlson es va acomiadar dels escenaris, va situar aquest tronc nu a partir del qual obre una reflexió sobre la natura. Una reflexió, val a dir, molt poètica. L’obra transcórre com una successió d’imatges que s’enllacen i que conformen un tot. En el camí hi trobarem aquesta natura que es revolta per les agressions del clima i també de l’home. Es venera la pluja, però no la tempesta perquè els aiguats poden causar danys irreversibles. Es demana la mà de l’home per cuidar la terra, el planeta, però no pas les pràctiques al·legals que erosionen l’ecosistema.

Delicadesa

La dansa que evoca la natura que neix, floreix i mora és contemporània. És una formació integrada per nou ballarins que tenen un nivell d’excel·lència en la seva execució perquè mouen el cos gairebé sense adonar-te’n. El seu treball és gairebé minimalista. És una dansa expressiva, delicada, subtil, espontània, intuitiva. Amb un gest, a vegades, n’hi ha prou per reflectir el seu desig i rebuig. Un gest que, en algun moment, pot quedar fins i tot congelat, com si fos una fotografia impresa. I ballen de manera col·lectiva o unipersonal perquè del que es tracta és de fer arribar les mirades diferents sobre que fer amb la natura, que és un sistema tant potent com fràgil. En aquest sentit, els ballarins es manifesten completament lliures. Poden ballar en format de duet o més membres com fer un solo. Tot al mateix temps sense que res trontolli. En aquesta peça de Carlson, la natura és aigua, terra, foc i aire. La coreògrafa posa sobre la taula aquests quatre elements clàssics en un diàleg constant amb els ballarins. El resultat és una peça poètica, plena d’imatges. De fet, ella mateixa ja avança, en el seu dossier de premsa, que no ha creat una coreografia sinó una poesia visual a partir de les lectures “Fragments of poetics of fire”, del filòsof francès Gaston Bachelard. https://www.diarideterrassa.com/fotografia/2022/11/07/carolyn-carlson-terrassa-la-factoria-cultural/

Inquieta i premiada

“The tree” va agradar pel seu contingut i perquè està molt ben ballada. La creadora ha dit adéu als escenaris amb una peça d’acord amb els temps que corren i ho ha fet de manera molt sensible. Carolyn Carlson, a punt de 80 anys, ha constatat una vegada més el seu talent en el món de la dansa contemporània. La creativitat de l’artista californiana és fruit d’una primera etapa de formació i de moltes hores de ball en companyies de prestigi arreu del món. En el seu viatge, Carlson va enlairar-se amb la companyia d’Alwin Nikolaïs de Nova York, però després va volar fins a Europa, on va formar part del Ballet de l’Òpera de París i del Teatrodanza La Fenice de Venècia, entre altres. El treball après amb Nikolaïs en formació i dansa contemporània va tenir una influència decisiva a França i Itàlia, països on ha obtingut reconeixement important com el Lleó d’Or al millor coreògraf per la Biennal de Venècia (2006). Carlson va fundar la seva pròpia companyia que ara s’ha acomiadat a Terrassa. D’ella es destaca també que les seves coreografies vénen impregnades de filosofia i espiritualitat i potser caldria afegir-hi un cert misticisme. No hi ha dubte, que la creadora de Califòrnia ha posat el punt final després d’una carrera molt intensa i brillant. Nosaltres l’hem pogut gaudir a casa en el seu adéu.