43.000 amants del jazz

És l’hora d’acomiadar-se de la 43a edició del Festival Jazz Terrassa. I, per tant, de fer-ne un balanç. Amb el “sold out” del concert d’Erik Trufazz ahir vespre, els primers càlculs de participació s’enfilaran fins als 43.000 espectadors. Amb permís de Laura Simó (la premiada d’enguany) fins a 43.000 jazterrasman. Per sectors, la Nova Jazz Cava ha registrat una ocupació de prop de 2.700 persones. Pel que fa als concerts matinals i a l’aire lliure (celebrats a Terrassa, Matadepera, Viladecavalls i Vacarisses) s’estima una participació de l’entorn de 6.000 assistents. I podien haver estat més. “La pluja era esperada i necessària; però és clar, vam haver de traslladar dos concerts a la Nova Jazz Cava”, diu Susanna Carmona, coordinadora del Club de Jazz. “La sort és que tenim un pla B i no s’han de suspendre els concerts”. “En canvi, el dia del Pícnic Jazz va ser d’allò més primaveral”, matisa Carmona: “És el que té l’aire lliure: estàs supeditat”. En les activitats paral·leles s’han comptabilitzat més de 4.000 persones. Aquí se situa el Menjazz, que va aplegar uns 1.600 assistents. “Sembla un èxit, per ser la primera edició”, apunta Carmona, “i els hostalers que van participar estan molt contents”. Aquest recompte situa l’edició del 2024 com una de les més concorregudes i confirma una tendència de recuperació postpandèmica iniciada en l’anterior edició.

L’escena catalana

Ha estat un festival en el qual s’ha consolidat la tendència sociològica que les dones tenen més protagonisme. I especialment pel planter català. “L’escena catalana és molt rica i cada cop hi ha més dones que són líders de banda i compositores”, enraona Carmona. “Ja fa anys que passa, però ara es veu clarament”, afegeix. Estem parlant de joves com Irene reig, Alba Pujals i Alba Careta; o el recorregut més consolidat de Giulia Valle, totes elles de l’escena catalana.

Escoltant francès i anglès

“S’ha tornat a escoltar francès i anglès a la Nova Jazz Cava”, explica Susanna Carmona. “Perquè hi ha hagut concerts exclusius només per Terrassa i fa que hi hagi aficionats que es belluguin de tota Catalunya”, explica. És el cas de Bobo Stensen, que va atraure a Terrassa aficionats selectes d’arreu. També al del novaiorquès Marc Ribot. “A més, mostra que hem fet un programa amb bastant contrast estilístic. I crec el públic ho ha valorat molt bé”, afegeix Carmona. De fet, la seva guitarra sonava ben diferent que el saxofon de Lakecia Benjamin. “S’havia creat molta expectació. I així va ser, perquè va fer molt de xou, molt americà. Va ser una escenificació molt de líder, que interpel·lava molt al públic. I si bé va desconcertar una mica, també va agradar molt”.