Conseqüències de que el peix gran es mengi un que no és tant petit

La compra del Popular per part del Santander portarà serioses conseqüències, no només pels tenidors de bons i els accionistes del fins ara sisè banc d'Espanya. I és que malgrat que aquesta vegada no es farà servir diner públic per rescatar un banc, el cost de fer-ho sí que de forma indirecta ens afectarà a tots, particularment perquè el peix més gran -el Santander- s'ha menjat un que no és tant petit: el Popular.

I és que cada cop hi ha més concentració bancària a Espanya. La desaparició de la pràctica totalitat de caixes d'estalvis, particularment aquí a Catalunya, ha deixat un sector bancari on les grans institucions financeres cada cop estan més dimensionades i aglutinen un percentatge major de quota mercat. De fet, estem parlant d'institucions financeres gegants. Així doncs, per posar només un exemple, la capitalització borsària dels dos principals bancs espanyols és extraordinàriament gran en comparació amb la d'altres països de la zona euro. Per contextualitzar-ho amb xifres, concretament en milers de milions d'euros, el Santander té una capitalització borsària superior als 85, el BBVA de gairebé 50, quan el Deutsche Bank -el banc alemany amb la major capitalització borsària- és només de 32.

Aquesta concentració bancària la pagarem tots! Cada cop hi ha i hi haurà menys competència entre les entitats bancàries. De fet, encara seran menys en un futur ja que s'apropa una altra onada de fusions. Això en el millor dels casos, ja que si alguna d'aquestes entitats sistèmiques cau -que pot caure-, són "too big to fail" i veure'm si finalment no caldrà modificar novament la legislació per poder-les rescatar.

L'autor és conseller d'Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari
jtorres@urbegrup.com