El BBVA ha obtingut un benefici rècord de 9.066 milions d’euros durant els nou primers mesos del 2026, un 13,6% més que en el mateix període de l’any anterior. L’entitat ha publicat aquest dijous unsresultats reflecteixen el creixement del negoci bancari, impulsat especialment per l’activitat a Turquia, Amèrica del Sud i Mèxic.
Entre juliol i setembre, el banc ha guanyat 3.015 milions d’euros, un 19,1% més que en el tercer trimestre del 2025, tot i que un 1,5% menys que en el trimestre anterior. El marge d’interessos ha augmentat un 20%, fins als 23.243 milions d’euros, mentre que els ingressos per comissions han crescut un 13,8%, fins als 6.909 milions.
En conjunt, els ingressos recurrents del negoci bancari han arribat als 30.151 milions d’euros, un 17% més que un any abans. El marge brut s’ha situat en 32.072 milions, un 18% més, i el marge net ha ascendit a 19.903 milions, amb un increment del 18,6%.
Les despeses d’explotació han augmentat un 17,4%, fins als 12.168 milions d’euros, afectades, segons l’entitat, per elements no recurrents, com la regularització del pagament de l’IVA i les sortides voluntàries de personal. El deteriorament d’actius financers també ha crescut un 22%, en un context d’expansió del crèdit, tot i que el banc manté la ràtio de morositat en el 2,6%.
Pel que fa a la remuneració dels accionistes, el BBVA ha abonat aquest octubre un dividend de 0,37 euros bruts per acció, un 16% superior al del 2025. A més, manté en marxa un programa extraordinari de recompra d’accions de 2.000 milions d’euros, del qual ja ha completat la primera meitat.
Sabadell, un capítol tancat
Durant la presentació dels resultats, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, ha descartat un nou intent de compra del Banc Sabadell. "Ho hem dit innombrables vegades, és un capítol tancat", ha assenyalat en ser preguntat per la possibilitat de reprendre l’operació davant d’un eventual canvi de govern a Espanya.
"El nostre focus està en el creixement orgànic", ha afegit Genç, que ha assegurat que el banc no té cap operació d’aquest tipus sobre la taula. L’opa sobre el Sabadell va fracassar l’octubre del 2025, després d’un any i mig de procés.
Durant la roda de premsa, Genç també ha elogiat la tasca de Christine Lagarde al capdavant del Banc Central Europeu (BCE), de qui ha destacat la contribució durant un període complex per a l’economia europea, marcat per les tensions inflacionistes i els canvis en la política monetària. Sobre la possible successió de Lagarde, ha valorat positivament la candidatura de l’exgovernador del Banc d’Espanya Pablo Hernández de Cos, a qui ha qualificat d’"excel·lent professional", tot i que ha evitat pronunciar-se sobre les seves opcions d’accedir al càrrec.
