L'historiador Steven Forti alerta d'un nou populisme de centre

Després dels "gloriosos" trenta anys de l'Estat del Benestar i la posterior reacció neoliberal, que es va començar a esgotar a partir de finals dels anys 80, ara entrem "en la fase del populisme" que impregna, en major o menor mesura, els discursos polítics, fins i tot, dels partits tradicionals. Així ho va assegurar Steven Forti, historiador de la UAB, que va participar en la segona edició de l'Escola Sindical Apolo Giménez, que es va celebrar ahir a Terrassa organitzada per CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central. "Més que una ideologia, va afegir Forti, el populisme en un estil i un llenguatge" que basa la seva estratègia, entre altres punts, en "propostes radicals, de màxims, que són difícilment aplicables a la realitat". A la inauguració de l'Escola va assistir Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, que va elogiar la figura d'Apolo Gimènez, històric sindicalista de CCOO i líder veïnal, al que va descriure com una "persona única", que va treballar per la "dignitat i la justícia social" i que es va deixar la "vida per recuperar la democràcia". Per la seva part, Enrique Rodríguez, secretari comarcal del sindicat, va recordar la "visió lúcida i avesada en mil batalles d'Apolo Gimènez; per això volem que la seva essència ens acompanyi". Després va introduir el tema del populisme, tot recordant que "ens afecta a tots" en la mesura que pot influir en la vida política i decidir qüestions crucials.

Calaix de sastre
Per Forti, el populisme és una "calaix de sastre on es fica tot allò que no se sap catalogar; abans tenien una visió més clàssica: comunisme, socialisme, dretes...." Aquest investigador, que va fer un repàs històric del populisme, que va néixer a la Rússia de final del segle IXX amb el "moviment anti tsarista ", va situar al mapa d'Europa i Amèrica els diferents populismes, d'esquerres i de dretes, i va parlar d'un nou fenomen, "el populisme de centre o extremo centre que representen Macron o Renzi". Fins i tot, va afegir, "es parla que Pedro Sánchez té formes marcades de populisme tal com s'ha llançat en els últims anys". I no es va estar de dir que el "procés" és la "declinació catalana de l'ona populista mundial perquè Catalunya no està desconnectada del món".

Aquest estil, que podria marcar la política en les pròximes dècades ("això no ho sabrem fins que passi el temps"), es caracteritza per disposar d'un líder "carismàtic", la crítica explícita als actors socials, com els sindicats, i a la política tradicional, i propostes radicals difícilment aplicables. En conjunt, "un discurs que es ven i es compra sobretot en períodes de crisi". I troba les seves causes en la globalització, el procés de desindustrialització ("no només es perd la feina, sinó també la identitat), la revolució industrial, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, i la revolució en la comunicació, on ara tenen menys pes la TV i la premsa i mes les xarxes socials. "Estem davant del canvi més gran mai viscut a la història, ràpid i profund i al mateix temps no hem sortit del Segle XX". I tot això provoca "por", por a canvis tecnològics i el tema migratori, que les dretes saben explotar bé. "L'extrema dreta ha entès que la gent busca seguretat i protecció. Però aquestes es poden donar oferint seguretat laboral i millorant les condicions de vida o fomentant l'odi a l'altre". En aquest sentit, el ponent va dir que realment "el que ajuda a combatre el nacional populisme són les polítiques d'esquerres i la socialdemocràcia real, és a dir, que hi hagi treball, salaris, ocupació i condicions de vida dignes. En definitiva, que la gent estigui millor. Amb això, és més difícil caure en els populismes". En aquest sentit, va demanar més responsabilitat als mitjans de comunicació i l'Administració, i a l'esquerra política "que guanyi la batalla cultural".