Powell i l’inici del tapering

PERE SIMÓ DOMÈNECH, director de l’oficina de Renta 4

Després de l’anunci de Jackson Hole, les actes de la FED, i les matisacions de Jerome Powell d’aquests dies, les borses nord-americanes tornaren a marcar nous màxims. Sembla que les seves explicacions van convèncer als inversors, especialment el fet que, malgrat anunciar l’inici progressiu del tapering o sigui, de la disminució en la compra de bons per part de la Fed (Banc Central dels EUA), no s’espera en dos anys una pujada dels tipus de interès de referència. Aquest fet, sembla ser el que més preocupa als inversors nord-americans, ja que com ja he dit, les borses tornaren a rebotar, encara que es redueixi lenta i progressivament la massa monetària de més de 4.000 milions de dòlars que s’han injectat en els últims 15 mesos. Una pujada de interessos canviaria dràsticament l’escenari econòmic i podria provocar un cert pànic en els inversors. Aquest fet afectaria a les empreses més endeutades, reduint els seus marges, però també a les menys endeutades que encara que els seus fluxos de beneficis pugessin, se’ls aplicaria un descompte per la pujada de tipus, que faria baixar les seves valoracions. Per tant, com més baixos siguin els interessos més altes les valoracions empresarials per descompte de fluxos. De tota manera, sembla que aquesta política monetària tant expansiva no acaba de tenir els efectes desitjats sobre el creixement de l’economia, o sigui que fabricar diners no necessàriament implica creació de riquesa. Crec que molta part d’aquesta desviació com també explicava Powell, l’ha produït la pandèmia. Aquest mateix escenari és el que tenim a Europa, però normalment els terminis d’aplicació dels canvis històrics en les polítiques monetàries s’allarguen de sis mesos a un any vers les nord-americanes. La situació econòmica actual al nostre país també necessita una forta inversió pública, com sembla que vindrà. Sobre tot cal una inversió selectiva, enfocada al desenvolupament de les fonts de riquesa i de treball d’aquest país, que no tan sols es la gran empresa, sinó la petita i mitjana empresa.