Terrassa compta amb 56 noves empreses (+1%) des del passat juny i supera les 5.628. Així ho mostren les dades recollides al darrer informe sobre l’evolució del mercat de treball de la ciutat, en el qual s’indica que, d’aquestes 52, més de la meitat, 36, s’han constituït en el sector de la construcció. La resta s’han repartit entre el sector serveis, que ha augmentat en 19 societats, i la indústria, que n’ha fundat dues més, mentre que el sector de l’agricultura n’ha perduda una. Respecte a l’any 2025, l’increment és encara major: 207 empreses més, un 3,82% superior.
Aquesta bonança del sector empresarial de la construcció també es veu reflectida en el nombre de persones assalariades. Més de 1.400 treballadors han engrossit les plantilles del sector respecte al tercer trimestre del 2025, un 21,37% més. De fet, han crescut tots els sectors, serveis (+985), indústria (+110) i agricultura (+30).
Amb tot, el pes del sector empresarial de Terrassa al Vallès Occidental supera ja el 21,5% i suposa el 2,22% del teixit empresarial català. Pel que fa als assalariats, la cocapital vallesana acumula poc menys del 21% del pes comarcal i el 3,19% del català.
Menys atur, més temporalitat
També hi ha una tendència positiva en l’àmbit de l’atur. Hi ha 195 persones sense feina menys que el mateix període del 2025, la qual cosa suposa una reducció de l’1,67%. Si es creuen les dades amb el segon trimestre d’enguany, però, l’atur hauria augmentat un 5,17%, tot i que això pot ser explicat per la fi de la campanya d’estiu. D’aquesta manera, la dada se situa en el 9,68% de la població activa de la ciutat, és a dir, prop d’11.500 terrassencs no estan ocupats.
Si posem el focus als sectors poblacionals, es pot observar que, tot i que han estat les dones les que més han contribuït a la baixada interanual de l’atur, són el 59,11% de les persones sense feina de la ciutat (6.802 en nombres absoluts), mentre que els homes representen el 40,89% (4.706).
Per altra banda, en l’àmbit dels estudis de la població, també s’ha fet notòria una baixada de l’atur interanual en gairebé tots els sectors. Només les persones amb estudis primaris i els universitaris de segon cicle (amb un màster) han incrementat la seva taxa un 13,64% i un 10,86% respectivament. En la resta de casos, destaquen les reduccions del sector d’universitaris de primer cicle (-13,73%) i de les persones sense estudis (-12,7%).
A la banda de la contractació també hi ha bones notícies, però amb alguns matisos. Durant el tercer trimestre del 2026 hi ha hagut 45.122 contractes signats a la ciutat, gairebé un 10% més que al mateix període de l’any anterior. Els que han tibat més han estat els joves, que ja es posicionen molt a prop del 50% dels contractes signats, concretament suposen el 48,36% del total. També creix la contractació de majors de 45 anys un 4,5% i el segment de 30 a 44 anys un 11,47%.
Tot i això, a Terrassa predominen els contractes de durada determinada (aproximadament un 57% del total), és a dir, la temporalitat és elevada a la ciutat. Per altra banda, s’han comptat 19.464 contractes indefinits i 216 de formació. Pel que fa als autònoms, n’hi ha 55 més, un 1,75% de creixement. S’han formalitzat als sectors de la construcció i de serveis.
Tendència positiva
Terrassa ha enregistrat unes dades d’atur millors respecte a altres àmbits territorials. Si es compara la variació de la taxa d’atur amb la de la província de Barcelona i de Catalunya, mentre que a ambdós territoris ha pujat un 2,42 i un 2,48% respectivament, a la ciutat ha baixat un 1,67%. Al Vallès també s’ha reduït un 0,44%.
